La titular del Departament de Recerca i Universitats lliura els guardons Narcís Monturiol en reconeixement a la trajectòria científica d’investigadors i investigadores del sistema català de recerca
En la seva intervenció, la consellera posa de relleu que “és responsabilitat de tots continuar impulsant un ecosistema que fomenti la creativitat, la recerca de qualitat i l’impacte social del coneixement”
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha fet lliurament aquesta tarda dels guardons Narcís Monturiol en reconeixement a la trajectòria científica de 10 investigadors i una entitat del sistema català de recerca. La consellera ha felicitats els distingits per l’excel·lència de la seva recerca, una fita que “no es construeix en solitud, sinó que és fruit d’una xarxa de complicitats, de col·laboració i de confiança que s’estén a totes aquelles institucions, equips de recerca i universitats que han fet possible aquests avenços”.
En la seva intervenció, la titular del Departament de Recerca i Universitats ha posat de relleu que “sense el suport d’un sistema sòlid i ben connectat, el talent no pot desenvolupar tot el seu potencial. És responsabilitat de tots continuar impulsant un ecosistema que fomenti la creativitat, la recerca de qualitat i l’impacte social del coneixement.” En aquest sentit, ha defensat que “Catalunya compta un sistema científic i tecnològic capaç de competir a escala global que resulta crucial davant d’uns reptes globals que precisen de ments brillants, preparades i compromeses com les vostres per trobar solucions transformadores.”
En representació dels guardonats d’enguany, la investigadora Marta Reynal Querol s’ha adreçat a l’auditori per reconèixer la importància de l’ecosistema de recerca de Catalunya: “La nostra tasca és el resultat d’un país que ha sabut apostar per la ciència com a motor de progrés, amb universitats de prestigi, centres de recerca d’avantguarda i una xarxa d’infraestructures que ens permet treballar amb els millors recursos possibles. Creiem que Catalunya és un exemple de com la ciència pot convertir-se en un projecte col·lectiu.”
Els guardons Narcís Monturiol, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats per la reva contribució rellevant al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. El Govern ha atorgat al llarg de les 26 edicions dels premis un total de 311 Medalles Narcís Monturiol (238 a homes i 73 a dones), mentre que les institucions guardonades amb la Placa Narcís Monturiol han estat 48.
Personalitats i entitat guardonades
Les personalitats científiques a qui s’ha concedit la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic d’enguany han estat les següents:
Jordi Alberch Vié. Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB), catedràtic del Departament de Biomedicina a la UB, director de l’Institut de Neurociències (UBneuro), director de grup de recerca de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (FRCB-IDIBAPS), director del grup de recerca del Consorci Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i director científic al Centre de Producció i Validació en Teràpies Avançades (CREATIO) de la UB.
Anna Alberni Jordà. Llicenciada en Filologia Anglesa i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB), professora d’investigació ICREA i associada al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB. La seva recerca se centra en l’edició i estudi de la poesia catalana medieval, amb especial atenció als aspectes formals i lingüístics de la transmissió i recepció de la lírica romànica a l’edat mitjana.
Joan Grimalt i Obrador. Enginyer Químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i llicenciat i doctor en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on va ser director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i director del Centre d’Investigació i Desenvolupament fins l’any 2018.
Àngel Lozano Solsona. Enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i màster i doctor per la Stanford University (EUA), catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el grup de recerca en comunicacions mòbils i sense fils, titular de la càtedra d’empresa Fractus-UPF sobre xarxes 6G.
Emilio Palomares Gil. Llicenciat en Biologia per la Universitat de València d’Estudis Generals (UVEG) i doctor en Química per la Universitat Politècnica de València (UPV), actual director de la Fundació Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) i investigador ICREA. Ocupa la càtedra E2S a la Université de Pau et des Pays de l’Adour (UPPA), a França.
Ana Isabel Pérez Neira. Llicenciada en Enginyeria Elèctrica per la Universitat Ramon Llull (URL), enginyera i doctora en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), catedràtica del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a la UPC i directora de la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).
Petia Radeva. Graduada en Matemàtiques Aplicades per la Universitat de Sofia (Bulgària) i doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtica a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB), investigadora principal del grup de recerca consolidat IA i Aplicacions Biomèdiques (AIBA) de la UB, gestora de l'Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats.
Marta Reynal Querol. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en Economia per la London School of Economics (Regne Unit), professora d’investigació ICREA a la UPF, així com professora d’investigació al Barcelona School of Economics (BSE) i directora de l’Institut d'Economia Política i Governança (IPEG).
Gustavo A. Slafer. Enginyer agrònom per la Universitat de La Plata (Argentina) i doctor per la Universitat de Melbourne (Austràlia), professor d'Investigació ICREA, investigador Sènior del Centre AGROTECNIO, professor associat a la Universitat de Lleida (UdL), i professor honorari de les universitats de Nottingham (Regne Unit) i Buenos Aires (Argentina).
Antonio Villaverde Corrales. Llicenciat i doctor en Ciències (Biologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment és catedràtic de Microbiologia al Departament de Genètica i de Microbiologia, cap del grup de Nanobiotecnologia a l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) i al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i del grup Bio Fàrmacs Innovadors de l'Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Per la seva part, l’entitat distingida amb la Placa Narcís Monturiol 2024 ha estat el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Centre de referència nacional en la recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic català. Integra cinc grans equipaments museístics: el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona, seu central de la institució; el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona; la ciutat grecoromana d'Empúries, a L'Escala; la ciutadella ibèrica d'Ullastret, i el Castell i conjunt arqueològic d'Olèrdola.
1
Imatges
