- La Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec de la Generalitat, avaluarà l’eficiència en la captació de biogàs a 44 dipòsits controlats de Catalunya
- Els resultats del projecte facilitaran la informació necessària per poder aplicar mesures efectives que evitin les emissions de metà i diòxid de carboni, principals gasos causants de l’efecte d’hivernacle
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ha adjudicat la contractació d’una assistència tècnica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per avaluar l’eficiència en la captació de biogàs a tots els dipòsits controlats de Catalunya. El projecte es finançarà amb 1 milió d’euros, procedents del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Està previst dur a terme l’estudi entre els anys 2025 i 2026.
Aquest dilluns, la consellera i presidenta de l’ARC, Sílvia Paneque, i el director de agència, Albert Planell, han formalitzat el contracte amb el rector de la UAB, Javier Lafuente,en un acte de signatura pública. En virtut d’aquest compromís, s’implementarà una metodologia per quantificar les emissions fugitives de metà i l’eficiència de captació de biogàs en els principals dipòsits controlats de residus de Catalunya. La metodologia s’aplicarà a 44 dipòsits controlats catalans, en funcionament o sense activitat, i permetrà entendre, d’aquesta manera, quina és la situació actual de cada abocador i del conjunt del territori.
Repte de país
La consellera ha volgut destacar que “la gestió dels residus és un repte importantíssim que tenim al país”. “Catalunya avança cap al progrés sostenible impulsant una manera de viure i produir neta, que és el camí que Europa ha marcat per garantir també el benestar de les persones i preservar el planeta”, ha explicat. “En aquest context”, ha afirmat Paneque, “l’acord amb l’Autònoma per avaluar l’eficiència en la captació del biogàs als abocadors catalans representa un pas més en aquesta direcció estratègica”.“Comptarem amb l’expertesa de la UAB,com a referència d’innovació científica i educativa, per determinar com limitar al màxim la fuga d’aquest biogàs a l’atmosfera”, ha reblat.
A Catalunya, el sector dels residus contribueix aproximadament a entre un 6 i un 7% del total de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). El principal causant són els residus que entren als abocadors. Hi ha diversos factors que incideixen en la generació de biogàs en aquests dipòsits controlats. El principal és la presència de residus orgànics biodegradables. És per això que des de fa més de 30 anys a Catalunya s’està impulsant la recollida selectiva de residus municipals (principalment els biodegradables: els bioresidus, restes vegetals, paper i cartró), evitant la seva entrada als abocadors. Però això no evita el fet que la presència acumulada de residus biodegradables en l’interior d’abocadors al llarg dels darrers 30 o 40 anys continuï generant importants quantitats de biogàs.
Més selectiva, menys biogàs
El contracte signat està alineat amb el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT), que té per objectiu assolir una eficiència de captació de biogàs d’un mínim del 60%, i amb el Pla Integrat d'Energia i Clima de Catalunya 2030 (PINECCAT2030), que planteja una reducció d’emissions de GEH procedents d’abocadors, per a l’any 2030 respecte l’any 2005, d’un 35%, assolint com a màxim una emissió de 1.293,86 kt CO2 eq. Atenent a la reducció que ja s’ha produït entre l’any 2005 i l’any 2021, això suposa una reducció, en valor absolut, de 325,84 kt CO2 eq. entre l’any 2021 i 2030.
L’increment de la recollida selectiva dels residus municipals, especialment de les fraccions biodegradables, i l’extensió del pretractament de la fracció resta al 100% (l’any 2023, es va tractar un 74,5 % de la fracció resta generada) contribuirà de forma molt rellevant a la reducció d’entrada de residus orgànics biodegradables en els abocadors i a una menor generació de biogàs; de tota manera, aquestes dues mesures, per importants que siguin, tindran un efecte sobre tot a de cara al futur, mentre que en l’actualitat encara s’està generant biogàs degut a la quantitat de residus orgànics biodegradables que es van depositar als abocadors fa 30 o 40 anys.
El projecte permetrà conèixer de forma precisa quina és l’emissió de GEH procedent dels abocadors i quina és l’eficiència de captació de biogàs d’aquests, com a pas previ a la implementació de mesures efectives per impedir o limitar al màxim la fuga de biogàs, incidint de forma contundent en la reducció dràstica de les emissions de GEH als abocadors.
4
Imatges
