La crisi derivada de les mesures de contenció de la Covid-19 ha impactat amb força en el mercat de treball europeu. Tot i això, la necessitat de les empreses i administracions públiques de digitalitzar-se per mantenir la seva activitat ha permès sostenir la demanda dels professionals digitals. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’informe Digital Talent Overview 2020 elaborat per la Mobile World Capital Barcelona, el Cercle Tecnològic de Catalunya i la Generalitat de Catalunya en el marc de la iniciativa Barcelona Digital Talent, una aliança públic-privada impulsada per Mobile World Capital Barcelona, el Cercle Tecnològic de Catalunya, Barcelona Tech City, 22@Network, Foment del Treball Nacional, Barcelona Global, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, i que té per objectiu convertir Barcelona en la capital del talent digital.
En el cas de Catalunya, tot i que els ritmes de contractació han disminuït, les professions digitals segueixen sent les més demandades també durant la pandèmia. Entre els mesos de març, abril i maig de 2020 s’han publicat més de 6.700 ofertes de treball digitals. Aquesta xifra està molt per sobre de les següents categories de llocs més demandats durant la crisi, com el Management i les operacions financeres i de negoci, que han registrat caigudes en la demanda molt més significatives.
L’acte de presentació de l’informe, que s’ha celebrat de manera telemàtica, ha comptat amb les intervencions del director general d'Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya, Daniel Marco; del director del programa de Talent Digital de Mobile World Capital Barcelona i portaveu de Barcelona Digital Talent, Jordi Arrufí; i del president del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), Joan Ramon Barrera.
Barcelona, pol d’atracció de talent digital
Barcelona segueix reforçant la seva posició de pol de talent tecnològic. Segons l’estudi, el col·lectiu de professionals digitals provinents d’altres ciutats va augmentar en 3.600 persones el 2019 i ja representa un 31% del total de treballadors de l’ecosistema TIC a Barcelona. Madrid, Londres i Buenos Aires són les principals exportadores de talent a la capital catalana. D’altra banda, a nivell de tecnologies, la ciberseguretat és la que més talent importa a Barcelona, amb el 37,9%, seguit del Big Data amb el 34%.
El salari brut de les professions digitals a Barcelona se situa entorn als 37.500€, xifra significativament superior als 30.807€ del salari mitjà a Espanya pel conjunt de sectors. No obstant això, queda lluny dels hubs digitals que competeixen amb la capital catalana pel talent global: el salari mitjà a Londres és superior als 73.000€, tot i que l’alt cost de vida a Londres i altres ciutats europees permet que Barcelona guanyi competitivitat respecte la resta de ciutats, exceptuant Madrid.
La varietat de categories d’empreses que demanden talent a Barcelona reflecteix la diversitat i riquesa del seu ecosistema. Consultores IT, centres globals de serveis digitals de multinacionals establertes a Barcelona, centres d’investigació i les anomenades scale-ups (startups que guanyen dimensió en empleats i facturació en encadenar diversos anys d’alt creixement) conformen la llista de les que més contracten. S’observa també una gran heterogeneïtat de sectors: el 56% de les empreses tecnològiques desenvolupen la seva activitat en industries diferents a l’IT com ara els mitjans de comunicació (11%), serveis a empreses (10%), fabricació (8%) o finances (6%).
En total, la ciutat compta actualment amb més de 77.000 treballadors d’aquest àmbit, un 14% més que l’any passat. Un dels motors d’aquest creixement, a part dels fluxos migratoris, han estat les universitats tècniques (que han augmentat un 19% els titulats respecte l’any anterior).
Aquesta tendència s’aguditza a Europa, on el sector digital manté el ritme accelerat en la creació de llocs de treball. En el període que va del 2008 al 2018 l’ocupació d’especialistes TIC va créixer un 41,3%, dada que contrasta amb la modesta generació d’ocupació global, que ha estat d’un 3,4% pel conjunt de sectors en el mateix període. El Regne Unit i Alemanya són els grans pols de talent tecnològic a Europa. Els dos agrupen el 36% dels professionals tecnològics si bé només representen el 29% de la població.
La bretxa de talent digital, més gran
En números absoluts, s’estima que per cada oferta de treball de talent digital, només hi ha 15 candidats. Aquest índex ha baixat dos punts respecte les dades de l’any passat i se situa molt lluny dels 36 en el cas de les ofertes de perfil no tecnològic. En els últims dos anys, la demanda de talent digital s’ha incrementat a Barcelona un 80% mentre que l’oferta de professionals digitals només ha crescut un 23%. Respecte a la Unió Europea, Espanya és el tercer país amb un major increment d’ofertes de feina en l’àmbit digital, després d’Àustria i Portugal. L’avenç de la transformació digital fa que els professionals digitals cada cop siguin més transversals i treballin més enllà de les TIC. La Intel·ligència Artificial es continua posicionant com la tecnologia emergent més demandada a Barcelona, seguit per l’Internet of Things (IOT). Ara és encara més urgent reduir la bretxa de talent digital existent per donar resposta a les demandes del mercat.
Aquesta bretxa digital també va acompanyada d’una desigualtat en la paritat de gènere. La proporció de dones que treballen en posicions digitals a Barcelona és del 26,5%. Tot i que la xifra creix respecte l’any passat (22%) i és lleugerament superior a la mitjana europea (25,1%), el percentatge mostra un ampli marge de millora. L’única àrea de coneixement digital en la que hi paritat de gènere és en UX/UI amb un 51% de dones.
En aquest sentit i segons les dades de l’informe Digital Talent Overview 2020, Espanya mostra dèficits en generació de talent i excel·lència acadèmica. L’estat espanyol, amb més del 9% de la població d’Europa, només compta amb el 6,6% del talent digital (323.000 professionals). Pel que fa a la mobilitat, destaca un balanç positiu en els fluxos de talent tecnològic: el país atrau el 8,5% de la mobilitat de talent tecnològic dins la UE i només exporta el 4,3% de total talent tecnològic cap a fora de la UE.
L’excel·lència acadèmica en l’àmbit tecnològic segueix sent un repte per a Espanya i és que cap de les seves universitats figuren als rànquings mundials i europeus, on hi destaquen països com els Estats Units, Regne Unit i Suïssa. La Universitat Politècnica de Catalunya és el centre més ben reconegut en Ciències de la Computació i Sistemes d’Informació en àmbit espanyol.
L’informe planteja diferents línies d’actuació per revertir aquesta situació, des del foment de la conscienciació social per promoure les competències digitals i el reciclatge professional a l’atracció de talent internacional. També contempla mesures com adaptar els programes formatius segons les necessitats del mercat, sensibilització de tota la societat en talent digital i el foment de la presència de les dones en el món digital.
Oficina tècnica de la Generalitat per captar i retenir talent digital
En aquest sentit, el Govern de la Generalitat va posar en marxa la tardor de l’any passat una oficina tècnica per impulsar la generació, captació i retenció de talent digital a Catalunya amb l’objectiu de garantir la competitivitat del teixit empresarial i d’startups i posicionar Catalunya com un pol de talent digital a Europa. Mitjançant aquest programa, dotat amb un pressupost de 366.000 euros per tres anys, es desenvolupen les capacitats del talent no digital per transformar-lo en digital, es capten professionals internacionals, es fomenta l’adaptació dels programes formatius existents sobre la base de competències digitals que requereix el mercat, es dissenyen continguts i itineraris formatius i es potencia l’interès i formació digital dels treballadors i treballadores d’avui i de les noves generacions.
