Vall d’Hebron mostra que l’ECMO pot salvar pacients amb els quadres més greus de COVID-19

En un elevat percentatge de pacients greus de COVID-19, la falta d’oxigen o hipòxia és una de les complicacions més comuns. Un estudi de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha comprovat que el suport mitjançant oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) és efectiu en determinats pacients amb COVID-19 greu. Els resultats d’aquest treball, liderat pel Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en col·laboració amb el Servei de Cirurgia Cardíaca, es publiquen a la revista Critical Care Explorations.

Entre el 15 de març i el 15 de juny, l’equip d’ECMO de Vall d’Hebron es va desplaçar en 19 ocasions a altres centres de Catalunya per realitzar el procediment de connexió a la màquina ECMO i posterior trasllat. Un cop a l’UCI de Vall d’Hebron, com a centre de referència en ECMO, van rebre suport respiratori extracorpori. Abans de ser assistits, tots els pacients estaven en una situació respiratòria extremadament greu i les mesures de suport convencionals en els altres centres havien fracassat. Els pacients tenien entre 31 i 64 anys i 16 del total eren homes.

Al final de l’estudi, 12 pacients havien estat donats d'alta a casa. Aquestes persones van estar amb suport amb ECMO durant 10 dies de mitjana, amb un rang que variava des dels 2 fins els 33 dies. Un altre pacient va rebre el suport durant 67 dies i actualment està a casa. En comparació a altres estudis portats a terme amb un menor nombre de participants, en aquest cas la taxa de recuperació és més elevada. “El suport amb ECMO permet minimitzar el dany de la ventilació mecànica en uns pulmons molt inflamats per l'agressió del virus, mentre realitza la funció respiratòria. Així mateix, permet la realització de proves diagnòstic-terapèutiques importants per a la bona evolució del pacient amb COVID-19 greu”, explica el Dr. Jordi Riera, especialista del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador principal del grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Director del programa ECMO de l’Adult i referent internacional en la matèria. “Hi ha determinades contraindicacions per a la tècnica, com ara l'edat avançada o determinades patologies prèvies. Finalment, el trasllat amb ECMO d'aquests pacients és complex i ha de ser realitzat per un equip ben entrenat però és essencial per poder oferir aquesta possibilitat assistencial a tota la població”, afegeix.

Entre els pacients inclosos en l’estudi, les complicacions trombòtiques i hemorràgiques van ser freqüents. En concret, 9 persones van tenir complicacions trombòtiques i 13, hemorràgiques. Aquests problemes de coagulació han estat associats a la COVID-19 des de l’inici, i semblaria que l’ECMO podria augmentar-ne la freqüència. Tot i així, aquestes dades no tenen un impacte en la mortalitat. “Aquestes complicacions han de ser previngudes, identificades precoçment i solucionades el més aviat possible. En el nostre centre portem des de fa anys entrenant i re-entrenant a l'equip per això. Sens dubte aquest excel·lent nivell del nostre equip ECMO ha facilitat que ens haguem convertit en centre de referència en la tècnica”, afirma el Dr. Riera.

Encara que la mostra és la més gran publicada fins ara, no és suficient per extreure conclusions definitives. “Es necessita més investigació, compartir dades entre els centres per seguir lluitant en aquesta guerra contra el virus”, conclou el Dr. Riera.