La vacuna d'Oxford també ofereix resultats prometedors en els més grans de 55 anys

La vacuna contra la Covid que estan assajant la Universitat d'Oxford i els laboratoris AstraZeneca provoca una forta resposta immunitària en la gent gran, el grup de població més vulnerable davant la SARS-CoV-2. Ho ha avançat el diari Financial Times, a partir de la informació de dues persones pròximes als assajos.

Segons diuen, la vacuna ha generat en les persones de més edat tant anticossos com cèl·lules T, les encarregades d'identificar i eliminar patògens invasors o cèl·lules infectades.

AstraZeneca ha confirmat, a través d'un portaveu, que els resultats de les proves són esperançadors: 

"És encoratjador veure que la resposta és similar entre els adults grans i els més joves i que les reaccions són més lleus en els de més edat, el grup on és més greu la Covid-19."

Els resultats de les primeres proves clíniques d'aquesta vacuna, publicats al juliol i en què van participar 1.000 persones d'entre 18 i 55 anys, ja indicaven que comportava la creació d'anticossos i cèl·lules T.

Aleshores, però, no se sabia si la vacuna era segura i efectiva per a la gent de més edat, com ara s'apunta. De tota manera, alerta el diari, no hi pot haver conclusions definitives fins que s'hagin analitzat les dades completes relatives als majors de 55 anys.  

"Si hi ha dades que mostren que la vacuna genera una bona immunitat, mesurada al laboratori, en el grup de més de 55 anys, i que inclou una bona resposta en gent que és molt més gran, crec que és un senyal prometedor", afirma al diari Jonathan Ball, professor de virologia de la Universitat de Nottingham.

L'edat és el principal factor de risc davant la Covid-19, perquè el sistema immunitari es debilita amb el pas dels anys i això fa que la gent gran sigui més susceptible a les complicacions associades a la malaltia.

La vacuna d'Oxford i AstraZeneca són ara a la fase 3, l'última abans de determinar si és segura i permet protegir la població de la malaltia. Un cop superada aquesta fase, es pot obtenir el vistiplau per vacunar massivament la població.

En els assajos no han faltat els ensurts. Al setembre, es van interrompre un breu període de temps per la reacció adversa d'un voluntari. I al Brasil, una de les persones que va participar en els assajos va morir. La Universitat d'Oxford va afirmar que una "avaluació acurada" del cas havia conclòs que no hi havia motius d'alarma, i els mitjans de comunicació van publicar que el voluntari havia rebut un placebo i no pas la vacuna.

La UE va tancar a l'agost un contracte que li garanteix l'accés a 300 milions de dosis de la vacuna, que es distribuiran en funció de la població de cada país.

Un altre estudi confirma la capacitat de resposta immunitària

Fa uns dies, un estudi de la Universitat de Bristol, que es pot trobar a la web de ResearchSquare, si bé encara no ha estat revisat per a publicació, va confirmar que la vacuna provoca una important resposta immunitària.

La vacuna es va començar a desenvolupar al gener i es basa en un adenovirus del refredat comú procedent de ximpanzés, del qual es van esborrar el 20% de les instruccions. D'aquesta manera, és impossible que provoqui la malaltia en els humans que la rebin.

Posteriorment, s'hi va afegir el material genètic que dirigeix la síntesi de les proteïnes que formen l'espícula de la superfície del SARS-CoV-2. En forma d'agulla, tenen un paper essencial perquè el virus infecti la cèl·lula.

Un cop a l'interior de la cèl·lula, les proteïnes es copien milers de vegades. Així, si arriba el virus real, el sistema immunitari ja està preparat per reconèixer l'espícula i produir anticossos.

La recerca dels investigadors de Bristol s'ha basat en una tècnica avançada per comprovar si es produïen els milers de còpies necessaris.

L'equip de Bristol, liderat per David Matthews, ha comprovat que la vacuna segueix les instruccions programades per l'equip d'Oxford:

"Es tracta d'un estudi important perquè hem estat capaços de confirmar que les instruccions genètiques sobre les quals es recolza aquesta vacuna, que s'està desenvolupada de la forma més ràpida i segura possible,  se segueixen correctament quan entren en una cèl·lula humana".

Matthews ha afegit que han demostrat amb claredat que la vacuna "fa tot el que esperàvem i que això només poden ser bones notícies en la nostra lluita contra la malaltia".

Últimament s'han sentit manifestacions d'optimisme sobre la possibilitat que una vacuna arribi abans de final d'any. Així ho va afirmar diumenge a la BBC Anthony Fauci, un dels màxims experts en virus dels Estats Units i que ha rebut repetidament crítiques del president Donald Trump.

Tot i així, Fauci ha matisat que una altra cosa és tenir-ne prou dosis i fer que la gent la rebi tan aviat com sigui possible:

"Amb el nombre de dosis que tindrem al desembre no n'hi haurà prou per vacunar tothom i haurem d'esperar que passin uns mesos del 2021."