L'aplicació de rastreig Radar Covid arriba a Catalunya i ja funciona a tot l'Estat

L'aplicació Radar Covid ja funciona a Catalunya, segons ha anunciat aquest dimarts el secretari general de Salut, Marc Ramentol.

D'aquesta manera, l'aplicació per alertar les persones que poden haver estat en contacte amb algun portador del coronavirus ja és operativa a tot l'Estat.

La penúltima comunitat autònoma a implanta-la va ser Madrid, que ho va fer el 8 d'octubre, després d'una prova al municipi de Guadarrama que va durar un mes.

Ramentol ha explicat que la implantació s'ha fet després de solucionar els problemes d'interconnexió dels sistemes informàtics.

La Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, que dirigeix la catalana Carme Artigas, havia reconegut que aquests problemes existien, però afirmava que a primers d'octubre ja s'havien resolt.

Una aplicació pròpia

El 6 d'octubre, la Generalitat va posar en marxa una eina pròpia: ContacteCovid.cat.

Els objectius són similars als de l'aplicació Radar Covid. Així, quan a una persona se li prescrigui una PCR per ser sospitosa de Covid-19, podrà informar dels seus contactes estrets. Si la PCR resulta positiva, aquests contactes rebran un SMS per indicar-los que han de fer aïllament.

La informació també s'envia a l'equip d'epidemiologia de Salut Pública per al seu seguiment epidemiològic i l'activació de les accions necessàries, com la programació d'una PCR i el seguiment personalitzat dels símptomes.

La gran diferència és que l'aplicació Radar Covid no fa necessari que la persona informi dels seus contactes. Es basa en el Bluetooth, que permet registrar els contactes amb les persones amb qui s'hagi creuat els 14 dies anteriors a menys de dos metres de distància i durant més de quinze minuts.

Així, no cal refiar-se de la memòria de la persona, perquè el Bluetooth registra automàticament els contactes. Això es fa de forma confidencial, de manera que no es dona la geolocalització ni s'informa de qui és el contacte que ha donat positiu en la prova.
 

Limitacions

L'aplicació també té les seves limitacions. Així, perquè tingui una utilitat molt elevada hi ha d'haver un gran percentatge de la població que se l'hagi descarregat. Si la persona que dona positiu en la PCR no la té, lògicament no es podrà informar els seus contactes. I si la porta, només es podrà avisar, òbviament, les persones que també se l'hagin descarregat.

Algunes investigacions parlaven d'un mínim necessari del 60%, tot i que s'ha vist que amb percentatges molt menors, si bé no pot detectar tots els casos, en rastreja un volum important.

Una altra limitació és que no detecta si les persones porten o no mascareta, si estan en un interior o en un espai obert o quin tipus d'activitat han fet.

Així, sempre hi pot haver un cert percentatge de falsos positius i de falsos negatius.

Privacitat i forats de seguretat

El que sí que s'ha volgut controlar en aquesta aplicació adoptada per diversos països europeus és que es garanteixi la privacitat dels ciutadans.

El protocol del sistema de privacitat el va desenvolupar un equip dirigit per l'enginyera gallega Carmela Troncoso, que és al capdavant del laboratori SPRING (Security and Privacy Engineering Laboratory) de l'Escola Politècnica Federal de Lausana.

Segons Troncoso, el sistema no recull dades sobre la identitat dels usuaris, la seva localització o sobre quantes persones veuen, on i quant de temps.

Troncoso reconeix que amb més informació l'aplicació podria ser útil per a estudis epidemiològics més complets, però que es va optar per assegurar al màxim la privacitat.

Això no ha evitat que s'hagi parlat de forats de seguretat. Així, en un article publicat per Jordi Pérez Colomé el 22 d'octubre a "El País", s'explicava que l'aplicació tenia un forat de seguretat.

Segons l'article, quan un usuari rep la confirmació que ha donat positiu en la PCR, les autoritats de la seva comunitat autònoma li donen un codi que ha d'introduir en l'aplicació perquè s'enviï la informació als usuaris amb qui ha estat en contacte.

Segons el periodista, la pujada de la informació al servidor es fa amb programari d'Amazon, que així podria detectar quins mòbils són de persones que han donat positiu. Fins i tot persones o empreses amb l'opció d'entrar a la mateixa xarxa wi-fi des d'on s'envien les claus podrien fer-ho.

Fins a principis d'octubre, aquest error no es va solucionar, però segons va comentar la Secretaria d'Estat al diari, el problema tenia un abast molt limitat.