4/11/20 · Salut

El deliri podria ser un marcador primerenc de la COVID-19

Investigadors de la UOC han revisat els estudis científics publicats sobre com el coronavirus afecta el sistema nerviós central i apunten que cal considerar el deliri, quan va acompanyat de febre i sobretot en persones grans, com una manifestació de la malaltia.
Foto: Kat Jayne / Pexels

Foto: Kat Jayne / Pexels

El deliri acompanyat de febre podria ser un símptoma primerenc de la COVID-19. És la conclusió principal d'una revisió d'estudis científics duta a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicada en la revista d'accés obert Journal of Clinical Immunology and Immunotherapy, en què s'alerta que, juntament amb la pèrdua d'olfacte i gust i els mals de cap que apareixen dies abans que comencin la tos i les dificultats per respirar, alguns pacients també desenvolupen deliri

Per aquest motiu, sobretot en persones d'edat avançada, la presència d'aquest estat de confusió quan va acompanyat de febre elevada s'hauria de considerar un marcador precoç de la malaltia.

«El deliri és un estat de confusió en què la persona se sent fora de la realitat, com si somiés», explica Javier Correa, actualment investigador de la UOC, que va dur a terme aquest treball a la Universitat de Bordeus (França). «Cal estar atents, i més en una situació epidemiològica com l'actual, perquè un cert estat de confusió d'una persona pot indicar que pateix la infecció», afegeix.

Correa, juntament amb l'investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC Diego Redolar Ripoll, ha revisat els estudis científics publicats sobre els efectes que té la COVID-19 en el sistema nerviós central, és a dir, el cervell. La revisió ha constatat que, si bé des que es van fer públics els primers casos de pneumònia a la Xina —el 31 de desembre del 2019— fins ara, bona part de la recerca que s'ha dut a terme sobre el coronavirus s'ha centrat en els danys que provoca en els pulmons i altres òrgans, com ara els ronyons i el cor, cada cop hi ha més indicis que el coronavirus també afecta el sistema nerviós central i que provoca alteracions neurocognitives, com ara cefalees i deliri, però també episodis psicòtics.

«Les hipòtesis principals per explicar com el coronavirus SARS-CoV-2 afecta el cervell assenyalen tres causes possibles: la hipòxia o falta d'oxigen de les neurones, la inflamació del teixit cerebral a causa de la tempesta de citocines i el fet que el virus tingui capacitat per travessar la barrera hematoencefàlica i envaeixi directament el cervell», apunta Correa, que afegeix que aquests tres factors podrien explicar per si mateixos el deliri. En aquest sentit, recorda que en mostres cerebrals de persones que han mort a causa de la infecció s'hi han detectat danys per hipòxia i que també s'ha aconseguit aïllar virus dels teixits.

Segons aquests investigadors, molt probablement, el deliri, els dèficits cognitius i les anomalies de comportament són causats per la inflamació sistèmica de l'organisme i per les condicions d'hipòxia, cosa que fa, a més, que el teixit neuronal s'inflami i provoqui danys en àrees com l'hipocamp, que s'associen amb problemes cognitius i alteracions de comportament que presenten els pacients que deliren.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 - Salut i benestar.

 

Article de referència

Vázquez, J. C.; Redolar-Ripoll, D. (2020). «Delirium in Severe Acute Respiratory Syndrome-Coronavirus-2 Infection: A Point of View». Journal of Clinical Immunology and Immunotherapy.
https://www.heraldopenaccess.us/article_pdf/23/delirium-in-severe-acute-respiratory-syndrome-coronavirus-2-infection-a-point-of-view.pdf

Aquest estudi ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i per fons FEDER "Una manera de hacer Europa".

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut