Un cop a l'espai, el satèl·lit espanyol SEOSAT-Ingenio, el projecte espacial més important de la indústria espanyola fins ara, havia d'orbitar a 670 quilòmetres d'alçada, des d'on havia de prendre imatges d'alta resolució de la Terra. Dues càmeres idèntiques treballarien al mateix temps per fotografiar zones de fins a 55 quilòmetres de longitud, amb un detall que arribaria als 2,5 metres.

Juntament amb les càmeres, el satèl·lit SEOSAT-Ingenio viatjava cap a l’espai equipat amb un sistema de sensors solars de prova, anomenat Sensosol, desenvolupat per un equip del grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) liderat pel professor Pablo Ortega Villasclaras, juntament amb el grup de Microsistemes de la Universitat de Sevilla (US), liderat, en aquest cas, pel professor José Manuel Quero Reboul.

Es tracta d’un nou sistema que integra cinc sensors solars i que té la capacitat de determinar la ubicació del Sol en dos eixos amb una precisió de 0.05º i un angle de visió o FOV (per les sigles en anglès de Field of View) de  ±60 graus. Cadascun dels cinc sensors solars té un cap sensor constituït per un dau de silici amb quatre fotodíodes (fotodetectors electrònics), ubicats en quatre quadrants i integrats monolíticament en un mateix dispositiu semiconductor (en aquest cas, de silici). A més, cada dau de silici està cobert per un vidre parcialment metal·litzat per ombrejar els quatre fotodíodes en major o menor mesura, segons l'angle d'incidència de la llum solar.

Processant la informació de cadascun dels cinc sensors al mateix temps, es podia aconseguir la precisió i FOV requerida en la missió. Per tant, la utilització del Sensosol com a càrrega experimental de suport al sistema de control del SEOSAT-Ingenio havia de suposar una demostració en òrbita de la capacitat de la nova tecnologia per determinar la posició del Sol i orientar el satèl·lit.

Tant els fotodíodes de silici com els vidres del recobriment dels sensors s'han fabricat íntegrament a la sala blanca de la qual disposa el grup MNT a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) de la UPC.  

El precedent del sistema Sensosol és un altre sensor solar denominat Vectorsol i que està integrat en el satèl·lit espanyol de telecomunicacions Nanosat-1B, en òrbita des del 2009.

Per part seva, l’empresa Solar MEMS Technologies, amb seu al Parc Aeroespacial Andalusia Aeròpolis, de Sevilla, i vinculada a la US, ha fabricat el sistema electrònic auxiliar i ha realitzat el calibratge dels components del sistema.

El satèl·lit SEOSAT-Ingenio s’ha enlairat, juntament amb el satèl·lit Taranis de el Centre Nacional d'Estudis Espacials francès (CNES), des d’un coet Vega VV17 de l'empresa Arianaespace que ha fallat als vuit minuts del llançament.