En el decurs d'una reunió amb agents del sistema català de recerca
query_builder 25 novembre 2020 16:59
event_note Nota de premsa
En el decurs d'una reunió amb agents del sistema català de recerca
El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha destacat avui que la futura Llei de la ciència de Catalunya “permetrà consolidar de manera permanent la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) com a prioritat, política i social i econòmica del país”. En el decurs d’una reunió celebrada aquest migdia amb agents del sistema català de recerca, Tremosa ha explicat que el trajecte de la futura llei ha finalitzat en el Consell Tècnic, el pas previ a l’aprovació definitiva per part de Govern, per tal d’assegurar que “l’actual redactat de l’Avantprojecte de llei no hagi de reiniciar de nou el procediment de tramitació i, en la pròxima legislatura, pugui elevar-se amb major agilitat al Parlament per a la seva aprovació definitiva”.
Tremosa ha lamentat que la inhabilitació del president Torra hagi impedit aprovar el text al Consell Executiu de Govern: “La Llei de la ciència ha estat la principal damnificada de la inhabilitació”, ha dit. “En aquests moments ja podríem estar recollint en els pressupostos els recursos necessaris per desenvolupar aquesta llei que recull aspectes claus del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”, ha especificat. Mentrestant, ha afegit Tremosa, “treballem per poder injectar recursos addicionals mitjançant la captació dels fons europeus que han d’arribar l’any vinent i que són una magnífica oportunitat per fer el salt endavant que necessitem en R+D+I”.
El conseller també ha agraït la tasca realitzada per tot el sistema de recerca de Catalunya en la redacció d’un text, al mateix temps que ha reiterat la voluntat i decisió perquè “s’aprovi l’actual text de l’Avantprojecte tan bon punt s’iniciï la pròxima legislatura per tal d’evitar repetir tot el procediment”.
En aquest sentit, el conseller Tremosa ha posat en valor l’ambició d’un text que serà una eina estratègica per avançar cap a l’objectiu “del progrés de l’economia i el benestar de les persones, tot disposant d’instruments de transferència, transmissió i intercanvi del coneixement competitius i transparents, per mitjà de procediments àgils i eficients”. El conseller també ha valorat com a molt positiva la potenciació de la internacionalització i acció exterior en R+D+I que s’hi contempla. En opinió de Tremosa, el text de l’Avantprojecte recull “la importància de la recerca i de reforçar la transmissió de coneixement per afavorir la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones”.
La reunió ha aplegat a representants dels centres de recerca, de les universitats i dels departaments el Govern amb competències en àrees de recerca. Tots ells han coincidit a l’hora de qualificar la futura llei com a “absolutament necessària” i també han destacat “el consens” amb el qual s’ha treballat l’Avantprojecte.
En la reunió hi han participat l’exconseller Andreu Mas-Colell, i actual president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST); el president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) i director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Josep Samitier; el director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner; el director de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB), Francesc Posas; el director del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Mateo Valero; el director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella; i el director de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Josep Usall. Pel que fa a l’àmbit universitari, hi ha participat la rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Maria José Figueras; el rector de la Universitat Ramon Llull (URV), Josep Maria Garrell; i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Anton Planell; així com les presidentes dels Consells Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Girona (UdG), Montserrat Vendrell i Rosa Núria Aleixandre, respectivament. També hi ha intervingut el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó; el director general d’Innovació i Economia Digital, Daniel Marco; i el director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat. Per la seva part, el conseller Tremosa ha estat acompanyat pel Secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, i el director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès.
L’Avantprojecte de llei s’ha treballat durant més de dos anys amb la voluntat d’esdevenir el marc d’ordenació del sistema català d’R+D+I. Té la finalitat de consolidar la ciència com a element estructural del país en la línia de les conclusions aprovades recentment pel Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC). Precisament, la redacció del text ha estat un dels elements centrals de la tasca desenvolupada en el marc del pacte. L’objectiu de la futura llei és assentar una política científica catalana amb un marc jurídic estable, que reforci el país com a pol científic internacional amb un model singular de sistema d’R+D+I enfortit amb les eines jurídiques necessàries per afrontar els reptes globals.
Entre els principals objectius de la Llei de la ciència de Catalunya, destaquen els aspectes relacionat amb:
La governança i coordinació del conjunt del sistema d’R+D+I es confia a dos òrgans: el nou Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) serà l’òrgan de reflexió i assessorament en R+D+I al Govern, així com l’instrument de participació de la comunitat científica i de la societat en les polítiques públiques en aquest àmbit. Per la seva banda, la ja existent Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) rebrà un impuls en les seves funcions d’òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat en foment de la ciència, la recerca i el desenvolupament científic i tecnològic, la innovació, la transferència de coneixement i la societat digital.
L’ordenació del sistema d’R+D+I de Catalunya es planteja en base als instruments de planificació, finançament i avaluació del sistema. La planificació es realitza a partir d’estratègies, plans i programes per definir els objectius, indicadors de seguiment, finançament i avaluació dels resultats obtinguts. Els grans eixos d’aquesta planificació estratègica es debatran al CORICAT. Pel que fa al finançament públic de la recerca, el Govern haurà de vetllar perquè es basi en criteris de transparència, qualitat i eficiència competitiva, així com perquè per mitjà de la CIRI es desplegui de forma coordinada i eficient entre els diversos departaments i entitats de l’Administració de la Generalitat. Finalment, l’avaluació sistèmica s’efectuarà també a través de la CIRI i amb caràcter periòdic per garantir la qualitat del sistema d’R+D+I de Catalunya.
La nova norma tindrà efecte sobre els agents de recerca del sistema d’R+D+I de Catalunya sobre els quals la Generalitat ostenta la competència exclusiva en recerca i la regulació sobre el seu sector públic. És a dir, les universitats públiques i privades; centres de recerca reconeguts com a centres CERCA; hospitals universitaris i hospitals intensius en activitat de recerca del sistema de salut català, així com instituts de recerca i innovació en salut del sector públic de la Generalitat; la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i les infraestructures científic-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat.
El text revisat pel Consell Tècnic també té en consideració altres agents del sistema d’R+D+I de Catalunya, com ara els parcs científics i tecnològics, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), els serveis cientificotècnics i altres infraestructures de suport i de cooperació entre agents, els centres tecnològics i les empreses intensives en R+D+I. També incorpora un títol específic sobre les agències de suport i finançament [Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i a Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)], que malgrat disposar de regulació específica s’inclouen a l’Avantprojecte de llei per posar en valor la seva funció en l’àmbit de l’R+D+I.
El text incorpora també la definició de polítiques de personal que garanteixin les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. En aquesta línia, promou la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent, i defineix els principis de mèrit i capacitat científica que hauran d’inspirar les polítiques de personals dels agents de recerca del sistema. També s’hi contempla la figura del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca i del personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència d’R+D+I, així com la del col·laborador científic en tasques d’elaboració, direcció, gestió, seguiment, foment i avaluació dels plans i programes en R+D+I de caràcter temporal.
Un nou organisme previst en l’articulat de l’Avantprojecte, el Consell del Mecenatge en R+D+I, incidirà positivament en la implicació privada en el finançament de la ciència assessorant l’Administració de la Generalitat en la matèria, proposant activitats prioritàries de mecenatge en R+D+I i fent propostes per mantenir-ne actualitzada la política. La futura norma també preveu potenciar el Programa per a la Integritat de la Recerca a Catalunya de promoció de bones pràctiques, assessorament, anàlisi i prevenció de conflictes d’integritat de la recerca, desplegat mitjançant el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), ja en funcionament.
Segueix-nos a les xarxes _________________________________________________________
