La vacuna torna a evidenciar el baix finançament públic en recerca a Espanya

Els països que han desenvolupat més ràpidament les vacunes contra la Covid són països on s'inverteix més en recerca

Clara Barbal Mortés / Marc Teixidó VallsActualitzat

Aconseguir la vacuna contra la Covid en només un any ha estat una fita històrica. La inversió milionària destinada a la recerca del fàrmac també és inèdita, especialment per part dels governs. En molts casos, tot i defensar que invertir en recerca és invertir en el futur, el que hi destinen en els pressupostos és insuficient.

Una gran part del finançament ha arribat de mans privades - Pfizer, BioNTech - i la vacuna, molt esperada, ha tornat a posar en evidència els pocs recursos de la investigació científica a Espanya.

Després d'assolir la quota més alta de pressupost en ciència el 2010, equivalent a l'1,40% del PIB, la crisi econòmica va enfonsar la despesa fins a l'1,19% el 2016.

Actualment, la inversió en I+D representa 15.572 milions d'euros: un 1,24% del PIB, lluny de la mitjana europea, del 2,12%. Una gran part dels pressupostos es destinen a salaris i manteniment d'infraestructures. La comunitat científica posa com a objectiu de desenvolupament assolir el 3% del producte interior brut en investigació.

El govern espanyol va invertir 8 milions d'euros en projectes experimentals de la vacuna per a la Covid. A escala mundial, es calcula que la inversió - majoritàriament privada - és de 22.000 milions d'euros.

La realitat, però, és que s'han aprofitat recerques d'altres àmbits de la biomedicina per reorientar-les, amb més inversió, cap al coronavirus. Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica, es queixa de l'"infrafinançament crònic" de la ciència.

"Amb la quantitat de diners que tenen les empreses farmacèutiques, si només inverteixes 8 milions d'euros en projectes experimentals, és impossible competir-hi. Els centres de recerca arrosseguen un infrafinaçament crònic, de fa anys."

A l'Institut de Recerca de la Sida el bagatge dels anys investigant el VIH s'han posat ara també al servei del coronavirus
A l'Institut de Recerca de la Sida, el bagatge dels anys investigant el VIH s'han posat ara també al servei del coronavirus

En aquest sentit, Josep Samitier, president de l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca, és molt taxatiu: els països que han desenvolupat més ràpidament les vacunes són països on s'inverteix més en recerca. A Catalunya, els recursos públics en I+D són de 617 milions d'euros. La comunitat científica reclama més diners per competir mundialment.

"Tenim investigadors joves que estan jugant a les primeres lligues mundials. Això ho veiem amb els fons aconseguits amb el Consell Europeu de Recerca, que és competitiu, i Catalunya és una de les regions europees que més projectes aconsegueixen."

Una inversió minsa, però que, per exemple, en el cas català s'aprofita al màxim. Els estudis publicats des de Catalunya se situen al mateix nivell que els de països com Suïssa, punters en aquest camp. Ara bé, després d'anys de retallades i sacrificis, l'esforç passa factura.

Luis Serrano: "Ara estem recollint els fruits de la inversió en ciència dels 2000. El problema és que, en els últims deu anys, amb les retallades, hem mantingut les línies d'investigació, però no les hem fet créixer."

Amb la Covid s'ha vist la importància que té dotar de recursos la biomedicina. Els experts, però, alerten que més enllà de la pandèmia hi ha altres reptes i amenaces en la investigació: el canvi climàtic, els objectius de la sostenibilitat i les energies renovables. Un país que inverteix en ciència "tindrà més oportunitats de benestar", conclou Samitier.

ARXIVAT A:
CiènciaCoronavirus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut