La UB-FBG participa en la llicència d’una tecnologia per agilitzar la detecció de bacteris a l’aigua de consum
Tot i el control microbiològic de les aigües destinades a consum humà, ni l’aigua dels sistemes d’abastament ni l’aigua embotellada no són aigües estèrils, sinó que contenen microorganismes ambientals. Conèixer la composició microbiològica de tota aquesta microbiota és indispensable per poder millorar els sistemes de tractament. El consorci en què participa la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), l’oficina de transferència de coneixement de la UB, ha llicenciat una tecnologia que permet agilitzar la detecció d’aquests microorganismes a l’aigua, que millora per tant la seguretat i la salubritat de l’aigua subministrada a la població. Es tracta de la Drinking Water Library (DWL), una base de dades de perfils MALDI-TOF, un mètode d’identificació de microorganismes basat en la proteòmica.
Aquesta tecnologia neix en el marc d’un projecte Retos Colaboración format per la UB-FBG –a través del grup de recerca MARS (Microbiologia de l’Aigua Relacionada amb la Salut) de la Universitat de Barcelona–, la Universitat de València –a través de la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT)– i Aigües de Barcelona, que ha adquirit la llicència d’explotació en exclusiva de la Drinking Water Library.
“Aquesta base de dades és una eina de gran utilitat per a laboratoris d’aigües, empreses subministradores d’aigua, universitats, centres de recerca i usuaris de MALDI-TOF MS, ja que permet una detecció en un curt termini de temps i facilita per tant una ràpida actuació davant qualsevol presència bacteriològica que pogués comportar un risc per a la salut pública”, destaca Anicet Blanch, investigador principal del MARS i catedràtic del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB.
Perfils de 320 soques de bacteris
Actualment els laboratoris de microbiologia (tant clínica com ambiental) utilitzen principalment tres mètodes d’identificació bacteriana: tècniques fenotípiques, mètodes moleculars i mètodes basats en proteòmica. Els dos primers tenen l’inconvenient que són tècniques cares, amb un elevat temps de resposta i que requereixen personal especialitzat per realitzar la identificació. Dins els mètodes basats en proteòmica, que identifiquen els microorganismes a partir de la caracterització de les seves proteïnes, es troba l’espectrometria de masses MALDI-TOF (matrix-assisted laser desorption / Ionization-time-of-flight mass spectrometry), que es presenta com la tècnica més prometedora pel que fa a rapidesa per a la identificació microbiana. A més, el preu unitari per mostra és molt econòmic, i l’amortització de l’equip és assumible si el nombre de mostres processades és important.
“Tot i ser increïblement ràpida, molt senzilla d’aplicar pel que fa a l’usuari final i molt robusta pel que fa a fiabilitat de resultats, aquesta tècnica estava acotada fins ara a l’àmbit clínic, on és d’aplicació habitual, ja que mancava una base de dades de microorganismes ambientals prou àmplia per a la seva aplicació”, explica Anicet Blanch.
Davant aquest repte, l’objectiu dels investigadors va ser obtenir l’empremta molecular MALDI-TOF del major nombre possible de microorganismes. El projecte va partir d’un nombre elevat de soques aïllades durant les campanyes de mostreig realitzades per l’equip de la UB-FBG i per Aigües de Barcelona, que es va complementar amb altres soques disponibles en la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus.
El resultat és una base de dades que inclou els perfils de 320 soques, molts d’elles corresponents a noves espècies bacterianes, que incrementa per tant el potencial d’identificació de bacteris aquàtics existents. De totes les soques, 199 procedeixen de la col·lecció mateixa (l’origen majoritari de les quals és aigua de consum humà) i 121 procedeixen d’aigües de procés, de xarxes de distribució, d’aigües embotellades i de deus, que representen el total de 3.809 aïllats analitzats durant la recerca. Tanmateix, totes les soques són accessibles a la CECT.
Segons els investigadors, amb aquesta base de dades el procés d’identificació de bacteris en mostres d’aigua potable és notablement més ràpid i econòmic en comparació amb les proves de bioquímica automatitzada clàssica, ja que permet identificar un microorganisme en menys de cinc minuts de temps analític, i el cost dels reactius i consumibles necessaris és molt baix. A més, és fàcil d’utilitzar i permet analitzar les espècies que han estat difícils d’identificar per tècniques de microbiologia clàssiques.
“Aquesta col·lecció suposa un benefici per al control microbiològic rutinari que es realitza en les operadores de tractament i distribució d’aigua, ja sigui potabilitzada o embotellada, atès que ajuda a caracteritzar microbiològicament l’aigua de subministrament”, conclou l’investigador.