Externalitzar la fabricació de vacunes passa factura a la Unió Europea

El ritme àgil i elevat que ha assolit el Regne Unit en la campanya de vacunació ha posat en evidència les mancances que té la Unió Europea en la producció i distribució dels medicaments.

A punt de tancar el primer trimestre de vacunació, el Regne Unit gairebé ha vacunat un 40% dels seus habitants, i els Estats Units, un 23%. Al conjunt dels països comunitaris, aquest percentatge no arriba al 10%, tot i que Brussel·les ha fixat com a prioritat assolir la immunitat del 70% de la població a finals d'estiu.

El fet que s'hagi externalitzat la producció fora de la Unió Europea és un factor que a dia d'avui ja explica la lentitud en l'obtenció de dosis i la seva transferència als estats membres, segons apunten diversos experts.

A Catalunya, ara mateix hi ha un 8,6% de persones que han rebut almenys una dosi -són 663.000-, molt lluny encara dels objectius d'aconseguir la immunitat de grup d'aquí mig any.

Segons l'investigador de l'Hospital Germans Trias i Pujol Pere-Joan Cardona, les vacunes que s'han produït són vàlides i efectives, però "el gran problema és posar-les en circulació". Ho va apuntar aquest dissabte en una entrevista a Preguntes Freqüents:

"És un tema que Europa ha perdut estratègicament, i a Anglaterra l'han resolt millor. El fet d'alliberar un producte injectable requereix una complexitat logística molt important. Si no tens factories en marxa, és molt difícil fer-les funcionar de nou. La Unió Europea ha perdut capacitat de producció, i per això es troba en aquest atzucac.

El metge i professor de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, també comparteix aquest parer. En una entrevista a El Suplement, qualifica "d'ingènua" la planificació de Brussel·les amb la vacuna.

Macip assegura, categòricament, que els endarreriments en l'entrega de les farmacèutiques amaguen "una batalla geopolítica" amb Londres i AstraZeneca.

"La UE ha fet molt malament en prendre decisions com aturar la vacunació, fixar el topall als 55 anys i no tenir control sobre els estocs. Els països que tenen una farmacèutica al seu territori, com Pfizer a EUA o AstraZeneca al Regne Unit, tenen prioritat a l'accés de les vacunes i se les queden primer. Europa les ha vist passar, i calia un lideratge més enllà de les nacions".

Les dificultats logístiques

L'investigador Pere-Joan Cardona apunta que posar les vacunes en vials per transportar-les endarrereix, i molt, l'entrega.

Un cop fabricats, els medicaments s'han d'emmagatzemar en vials especials de vidre no reactiu i, com en el cas de Pfizer, conservar-se a temperatures molt baixes (70 graus sota zero)

Els fàrmacs depenen de cultius vius, i produir-los a gran escala també ho complica. Així ho va admetre el director d'AstraZeneca, Pascal Soriot, a l'hora de justificar l'incompliment dels terminis d'entrega de les vacunes a la UE.

Aquesta empresa anglosueca, en col·laboració amb la Universitat d'Oxford, va posar al mercat una de les primeres vacunes aprovades per l'Agència Europea del Medicament. El primer trimestre de 2021, havia de lliurar entre 80 i 120 milions de medicaments a la Unió Europea.

Però a principis de març, la Comissió Europea va advertir que només havia rebut un 10% de les vacunes compromeses.

L'explicació que va donar el directiu d'AstraZeneca Pascal Soriot és la diferència de rendiment de les seves factories. "Sempre sorgeixen errors, el nostre millor centre produeix tres vegades més vacunes d'un sol lot que un centre de menor producció".

A més, afirmava que posar en marxa un centre de producció des de "zero" triga entre sis i nou mesos, fins i tot si es treballa amb socis experimentats i a un ritme elevat. Actualment, la multinacional farmacèutica treballa amb 25 empreses que fabriquen la vacuna a 15 països.
 

On es fabrica la vacuna?

Per al Regne Unit, AstraZeneca té tres factories de les de gran rendiment: dues a Anglaterra i una a Gal·les. Les vacunes que es distribueixen a la Unió Europea venen de Bèlgica i Holanda, de fàbriques de menor capacitat productiva.

A l'Índia es troba un dels socis clau per fer una producció a gran escala de la vacuna, el gegant Serum, un dels grans fabricants del món. AstraZeneca va signar un contracte per fabricar-hi 1.000 milions de dosis.

Si surt favorable l'auditoria que fa l'EMA de la factoria, un percentatge d'aquestes vacunes arribaria a la Unió Europea, tot i que principalment es destinaran a països en vies de desenvolupament. Per a l'Amèrica Llatina, AstraZeneca fabricarà 150 milions de dosis a l'Argentina i Mèxic.

Pfizer comença la producció de l'antigen de la vacuna a Saint Louis (EUA) i acaben el fàrmac a Kalamazoo (EUA) i a Puurs (Bèlgica). La sòcia BioNTech ha posat en marxa una planta de Novartis a Marburg (Alemanya) per donar suport a la fabricació. La capacitat de producció que estimen aquest 2021 és de 1.300 milions de dosis.

La biotecnològica Moderna, que busca fabricar entre 500 i 1.000 milions de dosis aquest any, s'ha associat amb l'empresa Lonza per produir l'antigen als EUA i a Europa i amb el laboratori madrileny Rovi, que fa l'acabat dels vials per distribuir-los a tot el món.

AstraZeneca es planteja produir 3.000 milions de dosis aquest any; de lluny és la xifra més ambiciosa de totes les farmacèutiques. A més, és la que té un preu més barat per dosi –2,90 euros a Europa– i és més fàcil de transportar que Pfizer, que ha de mantenir-se a 75 graus sota zero.

Pel que fa a Janssen, l'última que ha autoritzat la UE, fabricarà l'antigen a la planta de Leiden, als Països Baixos, i també s'associarà amb Catalent per a acabar-la.

A Catalunya, es fabricaran vacunes a la planta de la farmacèutica Reig Jofre, a Sant Joan Despí, a partir del segon semestre. La filial belga de Johnson & Johnson vol arribar als 1.000 milions d'envasos.
 

La patent dificulta l'accés a la vacuna

A tot el món, el factor que explica les diferents velocitats en el ritme de vacunació és l'accés a la vacuna. Segons dades del Centre d'Innovació en Salut de la Universitat de Duke, els països rics han comprat 4.600 milions de dosis del fàrmac, mentre que els països menys desenvolupats tot just en tenen 670 milions.

Al febrer, davant d'aquesta situació, els presidents de l'Argentina i Mèxic, Alberto Fernández i Andrés Manuel López Obrador, van retreure que no s'hagués alliberat la patent de la vacuna i que els seus països encara no haguessin pogut començar a administrar-la a la població, tot i fabricar-ne en part als seus territoris.
 

Sense un accés lliure a la vacuna, van dir, no s'aconseguirà controlar la pandèmia al món. Aquesta petició també l'han fet països com Sud-àfrica i l'Índia i organitzacions humanitàries com Oxfam i Metges sense Fronteres.

Per exemple, Mèxic registra 8 milions de dosis administrades fins avui (6% del total d'una població de 126 milions), amb dos milions de casos positius actius.

El professor de la Universitat de Leicester Salvador Macip també ha defensat que "les vacunes no han d'estar fabricades i distribuïdes sota el lliure mercat, en què qui fa millor els tractes guanya la partida".