Un estudi identifica factors epigenètics que prediuen la gravetat de la COVID-19

El catedràtic de Genètica Manel Esteller i la investigadora de l'IDIBELL Aurora Pujol.
El catedràtic de Genètica Manel Esteller i la investigadora de l'IDIBELL Aurora Pujol.
Recerca
(15/04/2021)

La COVID-19, causada per la infecció del virus SARS-CoV-2, ha canviat les pautes de conducta de la humanitat des del moment en què sʼha convertit en una pandèmia dʼabast mundial. Fins avui, més de 136 milions de persones han patit la malaltia i, dʼaquestes, més de 2,9 milions han perdut la vida. Els símptomes de la infecció varien molt, des dʼindividus que no presenten cap simptomatologia clínica fins als que necessiten ingrés a lʼUCI amb respiració assistida dʼurgència.

El catedràtic de Genètica Manel Esteller i la investigadora de l'IDIBELL Aurora Pujol.
El catedràtic de Genètica Manel Esteller i la investigadora de l'IDIBELL Aurora Pujol.
Recerca
15/04/2021

La COVID-19, causada per la infecció del virus SARS-CoV-2, ha canviat les pautes de conducta de la humanitat des del moment en què sʼha convertit en una pandèmia dʼabast mundial. Fins avui, més de 136 milions de persones han patit la malaltia i, dʼaquestes, més de 2,9 milions han perdut la vida. Els símptomes de la infecció varien molt, des dʼindividus que no presenten cap simptomatologia clínica fins als que necessiten ingrés a lʼUCI amb respiració assistida dʼurgència.

Actualment, encara es desconeixen en bona part quins factors són responsables dʼaquest ventall tan divers de quadres clínics. Ara, un article publicat avui a EBioMedicine —revista germana de The Lancet per a troballes de laboratori— demostra que la dotació epigenètica de cada persona influeix en la severitat de la COVID-19. El treball lʼhan dut a terme els equips que lideren Manel Esteller, catedràtic del Departament de Ciències Fisiològiques de la UB, director de lʼInstitut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i professor dʼinvestigació ICREA, i Aurora Pujol, també professora ICREA i cap del Grup de Malalties Neurometabòliques de lʼIDIBELL.

A causa de lʼelevat nombre de persones infectades pel virus que han saturat tots els sistemes sanitaris del món, caldria tenir formes de predir amb antelació si la infecció en un individu determinat requerirà hospitalització o simplement pot ser controlada de manera ambulatòria. Ara com ara se sap que lʼedat avançada i la coexistència dʼaltres patologies (cardiovasculars, obesitat, diabetis, defectes immunitaris) sʼassocia a una infecció per SARS-CoV-2 més greu. Però, què passa amb la resta de la població? Aquesta és la pregunta que es van plantejar els investigadors: «Per fer la recerca vam decidir estudiar més de 400 persones que havien donat positiu en el test de COVID-19 i que no pertanyien a cap dels grups de risc, i en vam analitzar el material genètic en funció de si no havien tingut símptomes, o havien estat molt lleus, o si, en canvi, havien requerit assistència respiratòria i havien estat ingressats a lʼhospital», explica Manel Esteller.

«Els resultats de lʼestudi —continua lʼinvestigador— mostren que existeixen variacions epigenètiques en els interruptors químics que regulen lʼactivitat de lʼADN en els positius pel virus que van desenvolupar COVID-19 greu». Aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a tenir més mal estat de salut. «Cal destacar que el 13 % de la població mundial presenta aquesta signatura epigenètica (EPICOVID); per tant, és la població de màxim risc per a la qual haurem de tenir una preocupació especial», conclou Esteller.