Confirmen la presència d’autoanticossos contra l’interferó tipus 1 com a indicador d’un mal pronòstic de la COVID-19

  • Un estudi de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari Infanta Eleonor de Madrid demostra que el 10% dels pacients amb COVID-19 severa presenten anticossos neutralitzants contra la citocina interferó tipus 1.
  • Aquests anticossos impedeixen el bon funcionament de la resposta antiviral i constitueixen un factor de risc a presentar major gravetat.
NP13 - A Pujol_IFN COVID - Imatge2

Des que el desembre del 2019 es va reportar el primer cas de pneumònia causada per SARS-CoV-2 a Wuhan, aquest virus ha infectat més de 79 milions de persones i ha estat el responsable d’almenys 1,7 milions de morts a tot el món. La majoria dels pacients infectats pel nou coronavirus no presenten símptomes o aquests són molt lleus, un 3% desenvolupa pneumònia, i un 0.3% evoluciona cap a estats més severs com la síndrome de distrès respiratori agut. No obstant això, els factors que determinen la severitat amb què un pacient desenvoluparà la malaltia segueixen sent desconeguts, desemmascarar-los pot ser clau per millorar el tractament i pronòstic de la malaltia.

Estudis previs, amb participació de la Dra. Aurora Pujol, genetista i professora ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), han apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar jugant un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de COVID- 19. Aquests estudis van mostrar que un 10% dels pacients amb formes greus de COVID-19 havien desenvolupat anticossos propis contra l’interferó. A més, estudis paral·lels van demostrar que mutacions en la via de senyalització d’aquesta citocina també estaven relacionades amb COVID-19 severa.

Ara un estudi conjunt del grup de Malalties Neurometabòliques de l’IDIBELL, liderat per la Dra. Aurora Pujol, i el Departament de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Infanta Eleonor de Madrid, encapçalat pel Dr. Jesús Troya, ha confirmat que el 10% dels pacients ingressats en aquest hospital amb formes greus de COVID-19 presentaven autoanticossos contra l’interferó. A més, han analitzat l’impacte clínic de la presència d’aquests autoanticossos i del tractament amb interferó exogen.

L’estudi publicat a la revista Journal of Clinical Immunology, comenta la Dra. Pujolno només confirma la prevalença dels autoanticossos en un nombre important de pacients amb pitjor pronòstic, sinó que a més els correlacionen amb biomarcadors bioquímics ja en ús clínic, com la disminució de limfòcits o l’augment de la proteïna C-reactiva, i subratllen el valor predictiu d’aquests anticossos contra interferó“. Aquests resultats suggereixen que la detecció d’autoanticossos contra l’interferó a l’arribada a l’hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l’UCI, i així, poder adaptar el tractament administrat a aquests pacients, per exemple, intensificant l’administració d’interferó exogen.

Per la seva banda, el Dr. Troya indica que “en les dades recollides hem observat una correlació entre la presència d’autoanticossos i un major risc de mort, però, aquests són resultats en una cohort limitada de 47 pacients i l’ideal seria ampliar-los amb més pacients“. “D’altra banda, no hem vist que el tractament exogen amb interferó hagi millorat el pronòstic dels pacients, això pot ser degut que el grup estudiat constava de pacients amb la malaltia molt avançada. Proposem estudiar l’administració primerenca d’aquesta citocina en pacients amb autoanticossos contra interferó en els primers estadis de la malaltia per determinar la seva efectivitat“, comenta el Dr. Troya. L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University NYC/Imagine Institute a París.

Els interferons són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques. Aquest tipus resposta immune és encara més important en la lluita contra el virus SARS-CoV-2, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d’interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra aquesta citocina els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l’organisme.

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

 L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top