Els experts recomanen reprendre cribatges periòdics a les residències

Les vacunes eviten la malaltia greu per covid-19, però no impedeixen el contagi al 100%

i
MARIA GARCIA
3 min
Voluntaris d’Open Arms fent un cribatge en una residència de Sant Andreu de Llavaneres en una imatge d’arxiu.

GironaNomés cal mirar les xifres dels últims quatre mesos per comprovar l’efecte de les vacunes a les residències: si al gener van morir 630 usuaris, aquest abril n’han mort 34. I l’abisme encara és més gran si es compara amb l’abril de l’any passat, quan van morir, en un mes, 4.331 persones. Però les injeccions no només han reduït en picat la mortalitat sinó també els ingressos hospitalaris (de 6.269 al gener a 779 a l’abril) i el nombre de positius: de 3.306 a 122, segons DadesCovid.cat.

El problema és que les dosis que s’injecten actualment no són esterilitzants, és a dir, no bloquegen al 100% la transmissió del virus, malgrat que la disminueixen notablement. I aquest fet, tot i ser molt positiu, pot ser una arma de doble tall: com que les vacunes redueixen o eliminen els símptomes, el virus es pot escampar ràpidament sense que ningú se n’adoni. Per aquesta raó hi ha experts que recomanen tornar a fer cribatges periòdics a les residències.

“Considerant que han sigut l’epicentre de la pandèmia i el lloc on han tingut més morts, és el grup que hem de vigilar amb més atenció”, valora Quique Bassat, investigador Icrea a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. I el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias, Roger Paredes, afegeix: “Si hi ha un brot, com que la majoria no tindran símptomes o en tindran menys, es pot trigar més a diagnosticar-los i, per tant, es pot escampar el virus entre usuaris, treballadors i familiars sense que ho detectis”. “Reduir els cribatges és una cosa raonable: es poden espaiar, buscar-hi fórmules alternatives, però eliminar-los del tot encara és una mica prematur”, conclou també el cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla.

Dos brots en una setmana

Precisament, la setmana passada es van declarar dos brots en dos centres que feia temps que havien rebut les dues dosis. A Can Comelles d’Esparraguera han donat positiu 25 residents i 5 treballadors, i al centre Zoilo Feliu de la Bisbal d’Empordà, 11 usuaris. Ara bé, pràcticament tots els afectats o bé no han tingut símptomes o només n’han presentat de lleus, com ara febre.

Davant d’un focus de contagi en un centre, el primer que se sol pensar és que el virus hi ha entrat a través de les persones no vacunades, però no té per què ser així. “Els primers assajos clínics no avaluaven si les vacunes reduïen la transmissió, però ara l’evidència clínica demostra que sí: els vacunats s’infecten molt menys i contagien molt menys. Per tant, és poc probable que contagiïn, però encara és possible, i ho estem veient amb els casos que hi està havent”, indica Paredes. “És possible que hi hagi transmissió, especialment si hi ha contacte dels residents amb l’exterior, que s’ha d’establir sempre amb precaucions”, recorda també Trilla.

Així mateix, s’ha de tenir en compte -segons assenyala Bassat- que la resposta immunològica que es genera amb les vacunes “pot ser diferent en la gent més gran i que té altres patologies que en els més joves: pot haver-hi una disminució de l’eficàcia o potser els costa més construir una resposta immunitària adequada”.

Testar cada 7 o 15 dies

Actualment a les residències s’aplica l’últim protocol de Salut, del 4 de març, que marca que s’han de fer cribatges als treballadors no vacunats cada 15 o 30 dies, en funció de la incidència del virus al territori. Però als vacunats, siguin empleats o usuaris, només se’ls fa la prova si presenten simptomatologia o si són contacte amb un positiu.

“Estem al mig del procés de vacunació i durant un temps tindria sentit seguir fent cribatges setmanals o cada quinze dies, amb mètodes poc invasius com els tests d’antígens, com es fa en moltes empreses. En un entorn de residències té més sentit testar cada setmana que no al carrer amb gent esporàdica”, opina el metge del Germans Trias. A més, l’investigador de l’ISGlobal recalca que tenir una vigilància permanent permetria detectar ràpidament si, de cop, en un lloc es produeix una taxa més alta d’infecció. “Perquè si ens refiem només de la vigilància clínica, i més amb una població que té altres comorbiditats, potser ens estem perdent una part del que pot estar passant”, recalca.

Pel que fa als hospitals, hi ha més disparitat d’opinió sobre si s’han de mantenir les proves periòdiques: mentre que Paredes considera que “tothom treballa molt protegit” i, per tant, no seria tan necessari, Bassat creu que és bo mantenir-les perquè “si has d’estar permanentment en contacte amb pacients, has de saber en quina situació estàs”. “Els cribatges als hospitals seria una eina preventiva, a les residències seria una eina més proactiva per entendre i detectar si estan fallant les vacunes”, subratlla l’investigador.

stats