"No t'ho inventes": impulsen la recerca de la Covid persistent, la malaltia "incompresa"

Una de cada 10 persones infectades de Covid-19 acaba patint Covid persistent, segons l'OMS. És a dir, continua tenint símptomes força incapacitants mesos després d'haver passat la fase aguda de la malaltia (que dura entre 2 i 3 setmanes), encara que ho hagi fet de forma lleu o moderada.

Això serien 16,7 milions de persones a tot el món, 365.000 a tot Espanya i més de 67.000 a Catalunya que pateixen fatiga, calfreds, mareigs, visió borrosa, ofec o falta d'aire, tos, dolors musculars o articulars, taquicàrdia, ansietat, depressió, mal de cap, falta de concentració i memòria, alteració o pèrdua de l'olfacte o gust, problemes dermatològics o dificultats per dormir, entre d'altres, sense arribar a fer mai net.

Símptomes molt diversos que es superposen i s'allarguen en el temps, compliquen la identificació de la malaltia i el seu tractament i comporten un estigma afegit: la incomprensió tant de l'entorn com d'alguns sectors del col·lectiu sanitari, que no sap com respondre-hi.

La clau, la recerca

Per ajudar aquests pacients, l'Hospital Germans Trias i Pujol va obrir, fa un any, la Unitat de Covid Persistent, un "alè d'esperança" per a pacients com la Sílvia Soler, portaveu del Col·lectiu d'Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, que recorda com "durant mesos ningú tenia resposta a tota la simptomatologia que estava experimentant".

Al març, el Departament de Salut va  presentar una guia clínica per identificar i tractar els casos de Covid persistent. I aquest dimarts s'ha fet un pas més, amb la presentació de la campanya "No t'ho inventes" per impulsar la investigació i recerca entorn d'aquesta malaltia.

La campanya la impulsen la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS), l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i la iniciativa #YoMeCorono per conscienciar sobre aquesta síndrome tan complexa que afecta milers de persones i aconseguir finançament per poder-la tractar "des d'una perspectiva mèdica global", com explica la Dra. Lourdes Mateu, de l'FSL i colíder de la unitat.

L'objectiu, conèixer millor la malaltia per crear protocols d'actuació adequats a cada pacient i poder estendre el model d'aquesta unitat a altres zones sanitàries de Catalunya.

Estudi Cohort King

Els diners que es recaptin aniran íntegrament a finançar projectes d'investigació de la Unitat de Covid Persistent de Can Ruti, una unitat formada per especialistes d'una desena de disciplines mèdiques, com malalties infeccioses, cardologia, neurologia, psicologia, dietètica i nutrició, pneumologia, rehabilitació, radiologia o reumatologia.

La unitat fa el seguiment a centenars de pacients amb Covid persistent. L'anàlisi de les dades clíniques d'aquestes persones ha de servir per entendre per què alguns pacients persisteixen amb símptomes mesos després de la infecció pel SARS-CoV-2 i per poder elaborar protocols d'actuació que, en un futur, permetin treballar en xarxa entre els diferents centres sanitaris i de recerca i centres d'atenció primària.

La investigació té, doncs, un triple objectiu, com explica la Dra. Marta Massanella, de l'IrsiCaixa i colíder de la unitat:

"Categoritzar els diversos perfils de pacient en funció de la seva afectació, determinar un marcador que permeti diagnosticar aquesta malaltia i trobar tractaments que millorin la qualitat de vida de les persones amb Covid persistent."

La Covid persistent afecta majoritàriament dones (al voltant dels 40 anys de mitjana), però també infants i adolescents. Per això, l'hospital té també una unitat de Covid persistent pediàtrica.

La Covid persistent "és limitant i dificulta que les persones que la pateixen portin el dia a dia amb normalitat". De moment, no hi ha tractaments específics per tractar-la i el que es fa és afrontar els símptomes que pateix cada persona a través de tècniques com la rehabilitació i exercicis de respiració o cognitius. Segons les necessitats concretes de cada pacient, se'l deriva a uns especialistes o altres.

Només que se'ls escolti i se'ls prengui seriosament ja és, per als pacients, una gran ajuda, com explica Lara Toro. Aquesta professora i mare de 3 fills fa gairebé un any que pateix aquesta síndrome i recorda molt bé com era l'atenció mèdica al principi: "Era d'abandonament i incomprensió total."

"Era desesperant. Anaves a urgències i et senties qüestionada, havies de justificar per què hi eres, i més en plena pandèmia. Que t'escoltin, t'agafin mostres, intentin descobrir què et passa, ja és molt, és sentir-te acompanyat."

Una malaltia crònica?

La Dra. Lourdes Mateu es resisteix a considerar la Covid persistent una malaltia crònica i confia trobar-ne una cura aviat. Sí, és, destaca, "una malaltia real", amb símptomes múltiples i molt canviants i en una fase d'investigació molt inicial. "Alguna cosa falla en el sistema immunològic", explica. L'objectiu del projecte "No t'ho inventes" és, justament, descobrir el què i com afrontar-ho.