Avui, Catalunya compleix 22 dies sense estat d'alarma i acomiada el darrer cap de setmana del mes de maig amb què vam començar a veure el passat dia 9, botellots i grans concentracions públiques com a alternativa a un oci nocturn de sales i discoteques que encara no s'ha restablert.
Amb una mínima perspectiva per avaluar si hi ha conseqüències immediates o no en la incidència de la Covid-19, parlem amb Joan Caylà, epidemiòleg i president de la Fundació de la Unitat d'Investigació en Turbeculosi de Barcelona, fuiTB.
El risc de rebrot es troba en 108 punts i l'Rt o índex de contagi es troba en 0,95. Tot i fregar l'1, són dades que conviden a l'optimisme?
És cert que ara estem baixant de la quarta onada però un promig on pràcticament cada persona contagiada n'afecta una altra, no és una gran dada. A vegades sembla que ens n'oblidem que el coronavirus és una malaltia contagiosa.
La incidència d'ara és més alta que a l'estiu passat
Li dono una altra dada: la incidència acumulada els últims 14 dies és de 112,74 per cada 100.000 habitants, una dada que també baixa...
La incidència quan es va aixecar el passat 9 de maig era més alta, fins i tot en les dues setmanes posteriors fins ara, que quan es van alleugerir les restriccions el passat mes de juny del 2020. Aleshores estàvem per sota dels 15 casos per cada 100.000 habitants. I vull recordar que es va cometre l'error de pensar que ja ho teníem superat i tot estava molt bé. I es va pensar que si tornava, seria a l'hivern amb la grip.
Doncs bé, la realitat va ser que el mateix juliol van començar a augmentar els casos i el mes d'agost, el turisme ja no va venir. Mentre que a França, Alemanya o Anglaterra estava tot més controlat. I la conseqüència va ser un doble error: sanitari i econòmic amb la pèrdua de turistes.
Ens pot passar com a Xile
La diferència d'ara és que s'està vacunant a la població...
Però el risc és el mateix. Des del Departament de Salut ens diuen que la incidència augmenta entre la població jove i això pot portar a una derivada: que ens passi com a Xile. Tenen una cobertura vacunal molt alta, fins i tot superior a Espanya, però la gent jove no ha seguit mesures de prevenció. El més ideal seria arribar a incidències inferiors per Sant Joan i sobretot focalitzar-se en grups de població on es pugui estabilitzar o frenar l'augment. Si no, estarem pitjor del que és desitjable.
Podem repetir l'error de l'any passat
Pateix molt quan arriba el cap de setmana i continuen repetint-se, en menor o major mesura, concentracions de persones sense respectar les mesures sanitàries contra la Covid-19?
Les imatges són preocupants, podem tenir una cinquena onada a principis d'estiu i repetirem l'error de l'any passat. No és un problema sanitari, insisteixo, també l'econòmic amb el turisme. Hauríem de fer un toc d'atenció, estem pujant lleugerament i potser en quatre dies ens plantem a una Rt superior a 1. Això seria l'inici d'una nova onada. Tothom té moltes ganes d'estiu i trobar-se amb els amics i això encara no està controlat, no hem assolit la immunitat de grup.
No és adequat obrir l'oci nocturn
Una solució podria ser obrir l'oci nocturn? A tall d'exemple, els creuers internacionals tornen el 7 de juny...
No és adequat obrir l'oci nocturn. Sí com s'ha fet amb algun estudi tipus la Sala Apolo però no de forma sistemàtica i massiva. Si fem això, insisteixo, la cinquena onada la tenim ja. Ens estan afectant variants com l'anglesa o l'índia que són més transmissives. I la cobertura de vacunació, davant d'aquest escenari, hauria de ser més alta, del 70%.
Costa conscienciar a la població del seu missatge quan, a grans trets, les dades més empíriques com la xifra d'ingressats i sobretot a l'UCI disminueixen...
Insisteixo, l'Rt no. A més, hi ha una altra dada que passa desapercebuda i a la que tothom s'ha habituat: el nombre de morts. Mires enrere, i cada setmana tens de promig que una malaltia infecciosa al segle XXI pot arribar a provocar la pèrdua de 50 vides. Amb la de mesos que portem de pandèmia, això ens hauria de preocupar. El que genera una sensació excessivament positiva és la cobertura vacunal.
La vacunació va lenta
Però està augmentant precisament.
Sí però a un ritme lent. Estem lluny d'assolir les xifres de la Gran Bretanya, els Estats Units o Israel on el percentatge és molt superior i estan fent una vida normal. Hauríem d'arribar al 70% d'immunitat que et comentava abans però això rarament s'aconseguirà abans de dos mesos.
Allò ideal seria arribar a finals de juny però la Unió Europea, amb tot aquest tema, no s'hi ha esforçat massa perquè les vacunes no arriben a tothom. Es pot assolir a finals d'estiu però no és el mateix que fer-ho al principi.
Sí hi ha una comparativa entre països: estem més aprop de mesures menys restrictives com els que acaba de citar, Gran Bretanya o Israel, que dels nostres veïns, França o Alemanya.
I en canvi Espanya està entre els llocs més afectats a escala mundial, sobretot a nivell de mortalitat. Hem tingut quatre onades, en el cas de Lleida fins i tot cinc amb l'arribada de treballadors del camp l'estiu passat. Mentre que Alemanya n'ha patit tres. El passat Nadal ja érem més laxes: aquí teníem una major mobilitat, fins i tot podíem anar a esquiar i ens va caure una altra onada. Insisteixo, quan tot això acabi, caldrà comparar el nombre de morts.
Hem de ser pessimistes o realistes?
El que sé és que ara tenim gent jove a l'UCI, alguns s'han mort i el risc continua vigent que el puguin passar a pares o avis que no han completat la pauta de vacunació. Només demano no repetir els errors de l'any passat. El millor seria tenir un bon programa de prevenció, una millora en el calendari de vacunes i no caure en que aquí, tot plegat, és una disbauxa.
Fotografia principal: Joan Caylà, epidemiòleg i president de la Fundació de la Unitat d'Investigació en Turbeculosi de Barcelona, UITB