El projecte ‘Red Maze’ guanya el Premi Rector Gabriel Ferraté

09/07/2021

Temps estimat de lectura: 5 minuts

Un malla teixida de persones que contribueix a identificar i atenuar la soledat no desitjada mitjançant una multiplataforma digital que promou l’ajuda mútua, la relació i la col·laboració intergeneracional ha estat la proposta guanyadora

El Premi Rector Gabriel Ferraté, convocat per les comunitats universitàries de la UPC i la UOC, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, vol aportar solucions a reptes socials contemporanis

Aquest matí, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha celebrat l’acte de lliurament del I Premi Rector Gabriel Ferraté, amb la participació del regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera; el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo; el rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep A. Planell; el rector fundador de la UOC i rector referent de la UPC, Gabriel Ferraté, i la investigadora i professora de la UPC, Núria Castell.

Sota el lema “Com pot ajudar la tecnologia les persones que se senten soles?”, el premi plantejava el repte d’aportar solucions tecnològiques contra la soledat. El projecte ‘Red Maze’ ha estat el guanyador d’aquesta primera edició gràcies a la proposta de malla teixida de persones, tant físiques com virtuals, per alleugerir el sentiment de soledat no desitjada. Creat per un equip multidisciplinar i mixt (estudiantat i alumni de totes dues universitats), el projecte contribueix a identificar i atenuar la soledat no desitjada mitjançant una solució multiplataforma digital i analògica que promou l’ajuda mútua, la relació i la col·laboració intergeneracional.

La Clara Esteller (criminòloga especialitzada en ciberdelinqüència i estudiant de màster de Ciberdelinqüència de la UOC), la Nuria Parra (metgessa vinculada a l’àmbit de l’envelliment saludable i estudiant de Comunicació i Filosofia de la UOC), la Pepi Pedrero (pedagoga i Alumni UOC, voluntària d’Amics de la Gent Gran), la Núria Reyes (tècnica de laboratori i estudiant de Psicologia de la UOC) i la Nataly Velásquez (estudiant d’Enginyeria Mecànica de la UPC i monitora d’esplai) es van conèixer quan es van presentar al Premi, que va tenir quatre fases en línia i va comptar amb altres propostes molt valuoses que van fer difícil la decisió final del jurat. “A l’hora de formalitzar, vam compartir propostes i ens va parèixer bona idea fusionar les diferents idees amb un projecte comú. El logo fa al·lusió al fil vermell del destí i la metàfora del minotaure, entenent el monstre com a soledat i el laberint com l’aïllament que un pot sentir fins trobar la sortida gràcies al fil que representa a què agafar-se”, explica la Clara.

Cadascuna arribava amb objectius i camins diferents però amb una idea clara: que la tecnologia ajuda a atenuar la soledat. Per a Esteller, el premi “ha suposat tant una oportunitat com un repte per a aprofundir en la importància de les xarxes, relacions i vincles socials davant una societat cada vegada més digital” i per la Núria Parra, “una oportunitat per contribuir-hi”. Reyes, voluntària de la Fundació Salud y Comunidad en l’empoderament per trobar feina mitjançant eines digitals, creu que “pot estendre aquesta utilitat de la tecnologia a d’altres àmbits socials.” La Nataly s’apropava preocupada per la manera de socialitzar del jovent, “capaços d’expressar com es senten però tot i així alhora de dir el que necessiten emocionalment és més complicat, ja que el món en què vivim és cada cop més material”. La Pepi, per la seva professió i vocació, coneix de prop el problema de la soledat de la gent gran, per això, “volia aportar aquesta experiència per intentar ajudar a pal·liar-la amb la col·laboració i treball conjunt en xarxa” intentant donar visibilitat a l’entitat amb què col·labora.

“Totes les iniciatives són poques davant la necessitat ingent d’atenuar la soledat tant en la gent gran com en persones de qualsevol edat”, diu la Clara per contextualitzar que el seu és un projecte “eclèctic, a mode de curació d’intervencions i recursos ja existents, amb un valor afegit que considerem fonamental: el de la humanització de la tecnologia com a intervenció bio-psico-social en soledat no desitjada multigeneracional. La tecnologia hauria de ser un booster que permeti establir comunitats socials reals, demostrades com a factor protector de soledat, i accedir als circuits assistencials clínics i socials existents”.

Tot i l’oferta, Red Maze ofereix una solució per necessitats no cobertes (la integració intergeneracional tenint present la divisòria digital que pot afectar a determinats grups socials i d’edat), dissenyant un producte a propòsit del repte, fonamentat en l’evidència científica i suportada per una visió multidisciplinar 360º de l’equip (àmbit tecnològic, social, sanitari), factible econòmicament i tecnològica i escalable. Com explica la Clara, són diferentents, perquè “fomentem l’ajuda mútua i la col·laboració entre participants, i oferim l’ajuda de mediadors tecnològics, professionals socials i sanitaris, i voluntaris i apostem per la col·laboració entre entitats amb objectius similars. A través d’una mateixa plataforma l’usuari pot accedir a serveis que hores d’ara no sempre es troben agregats”. Per a totes elles, és un èxit haver integrat diferents perfils tant de la UOC com de la UPC i ha donat visions diferents. De fet, asseguren, “la soledat és una situació multicausal i el seu abordatge requereix intervencions multidisciplinars. Si bé les intervencions més estudiades són les basades en la companyia, aquestes no són les úniques”.

Següents passos

Volen posar en pràctica Red Maze, “ja que no necessitem gaires recursos físics o materials… Necessitem el domini web, així com les llicències de l’aplicació”, afirma la Clara, conscient de que, “dotacions com la del premi o ajuts que proporciona l’ajuntament a emprenedors ens seran d’utilitat per tal de tirar endavant el projecte” i afegeix: “el més important del projecte són les persones que el fan possible i en una primera fase de la implementació estem treballant en establir aliances amb associacions, fundacions i entitats socials i clíniques que vulguin participar, en tant que voluntàries, oferint els seus serveis”.

Però, sobretot, reconeixements com el Premi Rector Gabriel Ferraté, amb quatre projectes finalistes, “ens obre les portes a què la gent sàpiga què és Red Maze i per a què serveix. Així donem visibilitat a un tema molt difícil de fer visible, que s’ha normalitzat i que en algunes franges d’edat costa més d’expressar-les. Tant de bo puguem arribar al major nombre d’usuaris i que la gent conegui la plataforma”.

Paraules clau
Premi Rector Gabriel Ferraté/ soledat/