Un estudi de l’IDIBELL, l’Hospital de Bellvitge i la Icahn School of Medicine del Mount Sinai, a Nova York, publicat a la revista Nature Communications, ha demostrat per primera vegada que el fenomen de l’empremta immunològica existeix en el cas de la Covid-19, és a dir, la immunitat preexistent contra altres coronavirus que influeix en una possible immunitat contra al SARS-CoV-2. Es tracta d’un fet d’especial interès donada l’aparició de noves variants de la SARS-CoV-2, a més de la potencial interacció amb la vacunació de la immunitat preexistent.
Moltes infeccions deixen una empremta immunitària en les persones que les pateixen. En el cas d’alguns virus aquesta memòria immunològica té influència i pot canviar la resposta immunològica quan es produeix una infecció posterior amb un nou virus però de característiques semblants al primer. Aquest procés és conegut com a imprinting immunològica i en algunes ocasions la influència pot ser protectora, però en d’altres pot resultar perjudicial. El fenomen està molt ben descrit en els virus de la grip i té importància també en les respostes immunitàries a les vacunes.
L’estudi col·laboratiu permet constatar que els pacients més greus triguen més temps a produir anticossos neutralitzants contra al SARS-CoV-2. Més important fins i tot va ser observar que infeccions prèvies d’alguns coronavirus (els betacoronavirus OC43 i HKU1, però no l’alphacoronavirus com 229E) deixen una memòria immunològica que condiciona la resposta d’anticossos contra la Covid-19. Aquesta influència sembla ser negativa, ja que pacients amb més immunitat prèvia contra els betacoronavirus OC43 i HKU1 trigaven més temps a desenvolupar anticossos neutralitzants contra al SARS-CoV-2. No obstant això encara no és possible valorar amb exactitud quina és la seva importància clínica. Com a segona fase de la feina s’han reclutat més pacients amb la intenció de corroborar els primers resultats i intentar constatar si hi ha una correlació clínica.
L’estudi és fruit de la col·laboració del grup de recerca en infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromès de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge amb un equip de professionals de la Icahn School of Medicine at Mount Sinai, a Nova York. Es van incloure a 37 pacients ingressats per Covid-19 durant la primera onada de la pandèmia a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Es van obtenir mostres sanguínies d’aquests pacients després de les primeres 24 h del seu ingrés; als tres dies; als set i finalment als 46 dies. D’aquesta manera es va aconseguir una caracterització dinàmica de la resposta immunitària humoral (basada en anticossos) la Covid-19 i es va poder avaluar la influència que la immunitat prèvia d’altres coronavirus (que produeixen el refredat comú) pogués tenir sobre la immunitat contra la Covid-19.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).