L'Índia aprova la segona vacuna pròpia contra la Covid, la primera del món basada en ADN

L'Índia ha autoritzat la seva segona vacuna pròpia contra la Covid per a ús d'emergència. El CDSCO, l'organització central de control de fàrmacs, ha donat llum verda a la vacuna ZyCoV-D, la primera del món contra la Covid que es basa en l'ADN.

Segons el fabricant, l'empresa índia Zylla Cadila, la vacuna, que s'administra en tres dosis, té una eficàcia del 66% per prevenir la malaltia simptomàtica.

L'empresa assenyala que ha obtingut els resultats en un assaig clínic amb 28.000 voluntaris en més de 50 centres. També afirma que és la primera vegada que una vacuna contra la Covid s'ha assajat a l'Índia en joves d'entre 12 i 18 anys.

La tercera fase de l‘assaig clínic es va dur a terme en el pic de la segona onada del coronavirus i això fa pensar al fabricant que és eficaç contra diverses variants i, en concret, contra la variant delta.

Zylla Cadila té previst fabricar 120 milions de dosis de la vacuna cada any.

La primera, autoritzada al gener

Es tracta de la segona vacuna contra la Covid dissenyada i desenvolupada a l'Índia que s'ha autoritzat en aquell país. La primera, Covaxin, també coneguda com BBv152, fabricada per Bharat Biotech, va rebre l'autorització per a ús d'emergència el 3 de gener, tot i que els resultats de la fase 2 de l'assaig encara no s'havien publicat i la fase 3 encara no havia acabat. Això va aixecar crítiques per la precipitació en la llum verda del regulador. Tot just el 21 de gener, The Lancet Infectious Diseases va publicar els resultats de la fase 1. La mateixa revista va publicar els resultats de la fase 2 al març.

Les dades preliminars de l'assaig en fase 3 suggereixen que té una eficàcia d'entre el 77,8% i el 81%. La vacuna es basa en un coronavirus SARS-CoV-2 inactivat perquè no pugui produir la malaltia, però permeti al sistema immunitari fabricar defenses específiques contra la infecció.

Segons la web d'informació sobre viatges Wego, els altres països que han aprovat la vacuna Covaxin són: la Guaiana, l'Iran, Maurici, Mèxic, el Paraguai, les Filipines i Zimbàbue. Estònia l'ha aprovat per al passaport Covid.

Les dificultats d'una vacuna d'ADN

La principal característica de la vacuna ara autoritzada, la ZyCoV-D, és que no es basa en ARNm com les de Pfizer i Moderna, ni en virus atenuats o inactivats, com les d'AstraZeneca i Janssen. Conté un plasmidi, és a dir, una molècula circular d'ADN, que porta la informació genètica perquè el sistema immunitari produeixi la proteïna S de l'espícula, la que el SARS-CoV-2 utilitza per entrar a la cèl·lula. Així el sistema immunitari ja estarà preparat per a la possible infecció real del virus.

Hi ha diverses vacunes basades en l'ADN aprovades per al seu ús en animals, però no en persones. Sí que hi ha molts assaigs clínics en curs, sobretot per a vacunes contra el càncer o el VIH.

Entre els seus avantatges hi ha que s'administra amb un injector sense agulla, sota la pell, i que es pot conserver a una temperatura d'entre 2 i 8 graus, en una nevera convencional. L'empresa afirma que fins i tot es pot conservar tres mesos a una temperatura superior, cosa que en facilita el transport i l'emmagatzemament.

Un dels problemes és que requereix tres dosis, tot i que s'està investigant si és possible reduir-ho a dues. Però el principal obstacle és que les vacunes d'AND tenen més dificultats per actuar en humans que en animals.

En un article publicat a la web de la BBC, Soutik Bisvas, corresponsal de la cadena a l'Índia, recull l'opinió de dos científics. Gagandeep Kang, virològa de l'Escola Mèdica Cristiana de Vellore, a l'Índia, explica que, ara com ara, el repte és assolir el mateix grau d'immunitat en persones que en animals i que la dificultat principal és fer arribar l'ADN del plasmidi al nucli de la cèl·lula humana.

Hi coincideix Jeremy Kamil, viròleg de la Universitat Estatal de Louisiana, que recorda que les vacunes d'ARNm no han d'arribar fins al nucli. Tots dos investigadors esperen que el fabricant hagi superat aquests obstacles, però recalquen que l'eficàcia haurà de ser avalada per investigacions independents.

A part d'aquestes dues vacunes, l'Índia també va autoritzar la Covishield --un dels noms comercials amb què es coneix la d'AstraZeneca- i la russa Sputnik V. Al juny, va aprovar que la companyia índia Cipla importés la vacuna de Moderna, però l'acord ha xocat amb les discussions de l'empresa americana amb el govern indi.

A primers d'agost també va aprovar l'ús d'emergència de la vacuna de Janssen (Johnson & Johnson), que la fabricaria l'empresa local Biological E.

El segon país amb més casos

En nombres absoluts, l'Índia és el segon país del món amb més casos de Covid, vora 32,5 milions, al darrere dels Estats Units i al davant del Brasil. Però en nombres relatius es troba més enrere, amb uns 23.000 casos per milió d'habitants. Això la situa a força distància dels Estats Units, l'Argentina, Espanya, França, el Brasil i el Regne Unit.

En morts, és el tercer en nombres absoluts, amb més de 434.000, però en nombres relatius torna a estar molt per sota dels països més afectats, amb 311 per milió d'habitants --al Brasil són 2.680 per milió d'habitants.

Només el 9,3% de la població ha rebut la pauta completa de vacunació i el 23% ha rebut una dosi.

En aquest país de 1.300 milions d'habitants, la Covid ha tingut diverses onades, però també períodes en què l'epidèmia semblava força controlada. Així, al febrer es destacava com havia evitat una segona onada, però a l'abril els experts intentaven explicar per què el nombre de casos havia remuntat de forma espectacular.