La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, han inaugurat avui una jornada adreçada als responsables de les universitats i els centres de recerca catalans per fer-los arribar tota la informació necessària dels fons Next Generation EU amb l’objectiu d’obtenir el màxim de recursos competitius.

La consellera Geis ha destacat que la jornada neix amb la complicitat del Departament d’Economia i Hisenda per tal de “fer arribar amb la màxima transparència tota la informació disponible sobre els fons Next Generation EU als principals actors del sistema universitari i de recerca del país perquè no ens podem permetre el luxe de perdre oportunitats”. En aquest sentit, la consellera ha insistit en la necessitat d’utilitzar tots els mecanismes a l’abast per enfortir el sistema de recerca en benefici del país. “Tenim una collita possible de fons europeus i la nostra responsabilitat com a governants és teixir una aliança amb totes les institucions implicades per treure’n el màxim profit” ha recalcat.

Així mateix, Geis ha posat en valor la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya afirmant que “volem un país on el seu coneixement, el talent, la disrupció, la transformació, l’aventura de tirar projectes endavant siguin prioritaris” i, en aquest sentit, ha recordat que “els grups de recerca catalans sempre que competeixen, guanyen”.

Per la seva banda, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha afirmat que “Catalunya ha d’aspirar a tenir els fons europeus que necessita” i ha tornat a insistir en la necessitat que el Govern català participi directament en la gestió d’aquests recursos. “La feina del Govern és demanar al govern espanyol que puguem codecidir i cogestionar els fons europeus perquè arribin on fan més falta. Això ho sabem millor aquí que a 600 quilòmetres d’aquí”, ha subratllat.

Durant la seva intervenció, Giró ha situat la ciència al mateix nivell que les infraestructures públiques, com ara la xarxa de carreteres o els sistemes de comunicacions, i ha assegurat que “la ciència i la recerca són les infraestructures públiques més importants que té un país per transformar-lo”. Al seu parer, “ens ajudaran a superar els reptes mediambientals, socials i econòmics del país, perquè ens poden donar eines i coneixement per sortir d’un món tan terriblement complex, volàtil i ple de contradiccions com el que ens ha tocat viure”.

Finalment, el responsable econòmic del Govern ha recordat que el sistema actual d’universitats i de recerca “ens permet ser competitius a l’hora d’obtenir fons de l’àmbit europeu” i ha manifestat el seu desig que “la ciència i la recerca continuïn sent un motor de la inversió fonamental del país i un signe que diferenciï Catalunya dins les regions més importants d’Europa en aquest àmbit”.

Aquesta sessió informativa, anunciada el juliol passat per la consellera Geis davant la petició dels agents del sistema de coneixement, també ha comptat amb la participació del director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès, i la directora general de Fons Europeus, Mariona Sanz. A la jornada hi han assistit rectors i vicerectors de les 12 universitats catalanes, així com directors i altres responsables dels centres de recerca CERCA, a més de la secretària general del Departament de Recerca i Universitats, Esther Morales, i la secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya.

Davant la crisi econòmica causada per la situació de pandèmia, la Comissió Europea ha posat en marxa els fons de recuperació europeus, entre els quals destaquen el Next Generation EU (NGEu), dotats amb 750.000M€, dels quals s’estima que Catalunya es podria beneficiar d’un total de 3.500M€ gràcies a la presentació de projectes competitius en els programes MRR (Mecanisme de Recuperació i Resiliència) i el REACT EU.

Des de Catalunya, s’han impulsat diferents accions per tal d’afavorir la captació d’aquests fons. És el cas de Next Generation Catalonia que inclou un total de 27 projectes emblemàtics seleccionats pel Govern a partir del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO). L’àmbit de coneixement participa en 20 d’aquests projectes seleccionats entre més de 500 propostes, i segueixen la línia dels acords subscrits en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC).

Així mateix, els agents de coneixement catalans van presentar 8 programes de recerca per valor de 120 M€ a la convocatòria estatal de plans complementaris d’R+D+I i que corresponen a les vuit àrees d’interès definides en el pla estatal de Recuperació i Resiliència per optar als fons Next Generation EU. D’aquests, MCIN n’ha prioritzat 4: Biotecnologia aplicada a la Salut; Comunicació Quàntica; Materials avançats; Astrofísica i física d’altes energies, que acabaran rebent fons NGEu en cofinançament amb la Generalitat.