Un ampli estudi portat a terme a 25 hospitals de l’Estat espanyol, i que han coordinat especialistes de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL, ha demostrat que les persones amb Covid-19 operades d’urgència de cirurgia general i digestiva no tenen una mortalitat més elevada pel fet de tenir Covid-19.
Aquest estudi, que ha publicat aquest dissabte a la revista científica British Journal of Surgery, matisa les conclusions d’estudis anteriors purament descriptius que havien constatat que les persones operades amb infecció per Covid-19 presenten una mortalitat molt superior a l’habitual. Aquestes dades havien portat alguns experts a recomanar endarrerir o evitar les cirurgies a pacients positius de SARS-CoV-2 sempre que fos possible.
Des de l’Hospital Universitari de Bellvitge es va coordinar un registre de totes les cirurgies generals i digestives urgents realitzades de març a juny del 2019 i de març a juny de 2020 (primera onada de la pandèmia) a 25 hospitals espanyols. En total, es van estudiar més de 5.300 pacients.
En primer lloc, el treball va comparar els pacients positius i negatius de Covid-19 intervinguts durant la pandèmia. Mitjançant un mètode estadístic anomenat propensity-score matching, que consisteix a emparellar pacients positius amb altres de negatius que presenten una similar edat, patologies de base i estat general en el moment de la cirurgia, es van aconseguir dos grups comparables.
El resultat va ser que la mortalitat d’aquests dos grups no va presentar diferències estadísticament significatives. Així doncs, cal atribuir l’alta mortalitat observada en els pacients amb Covid-19 operats més a la seva edat, patologia de base i estat preoperatori que no a un hipotètic efecte Covid multiplicador de la mortalitat post-operatòria.
Segons el Dr. Xavier Osorio, coordinador de l’estudi, investigador de l’IDIBELL i cirurgià del Servei de Cirurgia General de l’Hospital Universitari de Bellvitge, “és evident que posposar una cirurgia urgent té els seus riscos, de manera que és molt important entendre bé de quina manera i fins a quin punt la infecció per Covid-19 augmenta la mortalitat post-operatòria”.
En aquest sentit, Osorio subratlla que, segons els resultats de l’estudi, “el fet que un pacient sigui positiu de Covid no s’ha de veure com un impediment absolut per operar-lo: la valoració del risc de fer o de posposar la cirurgia s’ha de basar en el risc anestèsic individual del pacient i en el seu estat en el moment del diagnòstic, com s’ha fet sempre”.
Un altre vessant de l’estudi va ser la comparació de l’estat de les patologies dels pacients operats l’any anterior a la pandèmia, el 2019, amb els pacients negatius de Covid-19 operats durant la pandèmia, per tal d’entendre l’efecte del confinament. Els resultats van constatar que, durant la pandèmia, els pacients no es van presentar amb una peritonitis més avançada ni amb uns paràmetres inflamatoris més elevats. Així doncs, la major mortalitat observada durant la pandèmia no es pot atribuir al fet que els pacients acudissin més tard als serveis de salut a causa del confinament.
Per últim, l’estudi va avaluar l’anomenat fracàs de rescat dels pacients (percentatge de pacients amb complicacions postoperatòries que no poden ser rescatats i moren a conseqüència de la complicació). Els autors van comparar el fracàs de rescat dels pacients negatius de Covid-19 durant la pandèmia i el dels operats abans de l’aparició del coronavirus, aplicant també el mètode propensity-score matching.
El resultat va ser que els operats durant la pandèmia van tenir el mateix risc de presentar complicacions però més risc de morir a conseqüència de la complicació (19%, al costat del 12,8% dels operats en el mateix període del 2019). Aquesta circumstància es va detectar als 25 hospitals participants, i probablement va ser deguda a la situació complicada dels hospitals en el context de la primera onada de la Covid-19.
D’altra banda, segons aquest estudi, durant el període març–juny de 2020 es van portar a terme un 22,6% menys d’operacions urgents que en el mateix període del 2019, a causa probablement de la menor afluència de pacients a Urgències durant la pandèmia.
Segons el Dr. Sebastià Videla, especialista facultatiu del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge i cap de Departament d’Investigació Clínica de l’IDIBELL i un altre dels autors de l’estudi, “una de les lliçons que ens dona aquesta investigació és que, si volem disminuir el nombre de morts evitables en l’actual i en possibles futures pandèmies, haurem de millorar la coordinació i incrementar els recursos de salut pública”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).