La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha participat avui a dues inauguracions de curs universitari. Al matí, la consellera ha assistit a la de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), acompanyada del rector Javier Lafuente. En la seva intervenció, la consellera Geis ha defensat el paper de les universitats com “un espai que ha de propiciar la llibertat, el pensament plural i el respecte pels drets humans” i, en aquest punt, ha recordat la situació de l’exconseller de l’àmbit, el professor Andreu Mas-Colell, “injustament perseguit per l’Estat Espanyol”.

Referint-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, la consellera ha manifestat que “constitueix un pilar essencial del sistema universitari català, un paradigma de modernitat, d’adaptació als temps canviants i d’esperit crític” i ha felicitat la institució perquè en els darrers anys “la UAB ha vist com es reconeixia el seu esforç per impulsar la qualitat de la docència, per atraure talent internacional i per obtenir un impacte creixent de la recerca amb una millora progressiva de la classificació en els rànquings internacionals més prestigiosos i influents”.

En un curs universitari que per primera vegada des de l’inici de la pandèmia tindrà més presencialitat que virtualitat, amb un màxim de 70% d’aforament als campus, la consellera Geis ha volgut agrair la “vocació i compromís de servei públic de les universitats en aquests dos cursos de forçada docència telemàtica”.

Ja a la tarda, la consellera Geis ha inaugurat el curs acadèmic a la Universitat de Barcelona (UB), acompanyada pel rector Joan Guàrdia. En el seu parlament, Geis ha definit la Universitat de Barcelona com una “una universitat moderna, amb segles d’història i que amb prop de 45.000 estudiants, resta compromesa amb la ciutat que l’acull i amb tot el país”.

En referència a les polítiques del nou Departament que encapçala la consellera ha subratllat que “cal reforçar el sistema universitari i de recerca, vertebrant i cohesionant el país a través del coneixement, impulsant polítiques de transferència i d’innovació per situar Catalunya en els estàndards dels països més avançats”.

Finalment, Geis ha refermat la seva aposta per un “model d’universitat compromesa, crític i lliure, oberta al món, però que també defensi la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya”.

Línies estratègiques del Govern en universitats i recerca

En el decurs de les dues inauguracions la consellera Geis ha fet referència a les polítiques estratègiques del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. Concretament, la consellera Geis ha subratllat que el Pla de Govern aprovat aquesta mateixa setmana per l’executiu aposta clarament pel coneixement i situa com un dels objectius enfortir i modernitzar el sistema universitari català, dotant-lo d’un finançament sòlid que ajudi a consolidar el model català de recerca.

Geis ha recordat el compromís del Govern, en línia amb els acords assolits en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), d’un finançament que representi una despesa pública del 0,58% del PIB en un marge de 5 anys per al sistema universitari, passant de 880 MEUR l’any 2018 a 1.300 MEUR per al 2024. En paral·lel a la “imprescindible” aprovació d’una Llei de la Ciència de Catalunya, la titular del Departament ha refermat l’objectiu d’incrementar fins al 2,12% el percentatge del PIB corresponent a R+D+I al final d’aquesta legislatura, un 0,75% del qual prové de finançament públic.

Pel que fa a les actuacions per garantir l’equitat en l’accés a la universitat, Geis ha recordat la inversió de 9,3 milions d’euros a càrrec del seu Departament per equiparar el preu públic dels màsters universitaris al de grau. També ha avançat més mesures com l’impuls de les beques salari, el blindatge de la rebaixa del 30% dels preus públics, i la simplificació dels processos en la concessió d’ajuts i beques.

Finalment, la consellera ha incidit en les polítiques d’igualtat de gènere com una de les prioritats del seu mandat per combatre la discriminació, les barreres d’accés i els sostres de vidre que pateixen encara les dones a les universitats i als centres de recerca.

La UB i la UAB, en xifres

La UB i la UAB representen, respectivament, el 31,1% i el 20,4% d’alumnes matriculats en graus i màsters universitaris respecte el conjunt del sistema públic català. Concretament, i segons dades corresponents al curs 2019-2020 (les dades oficials tancades més recents), la UB tenia 44.939 estudiants de graus i màsters. Pel que fa a la UAB, hi havia 29.435 estudiants de graus i màsters, 461 estudiants més que el curs anterior.

Tots els rànquings internacionals de renom coincideixen en situar aquestes universitats  entre les 200 millors universitats del món i les 100 millors d’Europa. La UB ocupa la forquilla 151-200 a nivell mundial en ARWU, la posició 168 del món en el QS i la 198 en el THE. A nivell europeu, se situa a la forquilla 56-77 en ARWU, és la número 70 segons QS i ocupa el 89è lloc segons THE. Pel que fa a la UAB, ocupa la posició 182 en el THE i la 209 en QS. En el ARWU, que premia més el volum que l’eficiència, ocupa la forquilla 201-300.

En la vessant de recerca, els recursos captats per la UB representen un 29,2% dels total del conjunt del sistema universitari públic de Catalunya el 2019. En el cas de la UAB, aquests recursos representen una cinquena part del total, el 21,4%.