Anàlisi
|
El web FEDER Recerca, un canal per fer conèixer els fons europeus per a projectes de recerca a la ciutadania
|
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) té per objectiu contribuir al finançament d’actuacions orientades a impulsar la cohesió econòmica, social i territorial corregint els principals desequilibris regionals de la Unió Europea mitjançant el desenvolupament sostenible i l’ajustament estructural de les economies regionals. Per ajudar en aquest objectiu, una de les prioritats d’inversió és la destinada a potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
|
|
|
|
|
|
Catalunya
|
Una vintena d’experts integraran el Grup Horitzó per assessorar el Govern en R+D+I
|
El Govern ha aprovat, a proposta del Departament de Recerca i Universitats, la creació del Grup Horitzó per assessorar l’executiu en les polítiques d’R+D+I i fer propostes i recomanacions per afavorir el desenvolupament del sistema de coneixement del país. El grup està constituït per una vintena de membres, escollits entre personalitats rellevants de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa, seguint els criteris d’heterogeneïtat d’àrees de coneixement, paritat de gènere i diversitat d’edats i perfils de carrera professional.
|
|
|
|
|
|
Lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2021
|
En la 32a edició dels Premis Nacionals de Recerca, han estat guardonats el físic teòric Maciej Lewenstein amb el Premi Nacional de Recerca 2021; la professora d’investigació ICREA Jelena Radjenović, amb el Premi Nacional de Recerca 2021 en la categoria de Talent Jove; la Fundació Banc de Sabadell (FBS) en la categoria de Mecenatge Científic; el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), pel projecte Som Investigadores en la categoria de Comunicació Científica; el Centre de Visió per Computador (CVC) i Intel Intelligent Systems Lab, en la categoria de Partenariat Publicoprivat en R+I, i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) Barcelona) i ICREA per la creació l’empresa ONA Therapeutics, en la categoria d’Innovació a la Creació d’una Empresa de Base Científica.
|
|
|
|
|
|
Món
|
La Comissió Europea vol convertir la UE en una potència d’innovació
|
La Comissió Europea (CE) està preparant cinc iniciatives per convertir la Unió Europea (UE) en un líder mundial d’innovació a través de diferents empreses tecnològiques. Així ho afirma un esborrany filtrat de la nova Agenda d’innovació de la Unió Europea (New European Innovation Agenda). La CE espera adoptar aquesta iniciativa el mes de juliol, segons el mateix esborrany.
|
|
|
|
|
|
Clústers d’innovació més enllà de Silicon Valley i Boston
|
El National Science Foundation Regional Innovation Engines (NSF Engines), un nou programa de la National Science Foundation (NSF) dels Estats Units d’Amèrica (EUA), té com a objectiu expandir l’ecosistema d’innovació del país més enllà dels grans clústers d’èxit de Boston i la Costa Oest, cap a ciutats secundàries amb un potencial tecnològic sense desenvolupar. D’aquesta manera, es vol estendre la riquesa tecnològica més àmpliament per tot el país per abordar el problema de la política regional, que és comú a molts països.
|
|
|
|
|
|
Ciència
|
Trobada la dent fòssil d’una noia denissovana a Laos
|
Segons els investigadors, una molar descoberta al sud-est asiàtic va pertànyer probablement a una noia d’un grup críptic d’homínids de l’edat de pedra anomenats denissovans. La dent els fa sospitar que aquests misteriosos homínids habitaven els boscos del sud-est asiàtic. En cas que es confirmés, aquesta dent es podria sumar al grapat de fòssils dels denissovans, que es coneix per l’ADN antic que els vincula com a parents propers de neandertal.
|
|
|
|
|
|
Els gats recorden els noms d’altres gats i dels seus amos, segons un estudi japonès
|
Tot i semblar que viuen en el seu món, els gats són més presents del que podríem pensar. Un estudi fet per científics de la Universitat d’Azabu, al Japó, ha descobert que els gats són capaços de reconèixer els seus propis noms, una habilitat que s’associava als gossos. A més, també sembla que són capaços de reconèixer els noms d’altres gats que coneixen i fins i tot poden conèixer els noms de les persones que viuen a la mateixa llar.
|
|
|
|
|
|
Innovació
|
Karibou, el projecte català per eliminar els envasos de plàstic
|
Karibou ha revolucionat el sector dels envasos d’un sol ús amb una tecnologia única que elimina completament el plàstic dels envasos de paper. Han creat nous materials de paper i cartró de qualitat que són una alternativa real per a les grans empreses. El repte d’aquesta empresa situada a Sant Cugat del Vallès és dotar el paper i la cel·lulosa d’origen vegetal de les condicions mecàniques i tècniques que només té el plàstic, però sense fer servir aquest material difícil de reciclar.
|
|
|
|
|
|
L’ACA i l’ICFO desenvolupen un nou mostrejador intel·ligent d’aigua
|
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) estan desenvolupant un projecte d’investigació per definir un nou sistema de detecció i monitoratge de microorganismes no desitjats a l’aigua de bany (principalment enterococs intestinals i Escherichia coli) en menys de tres hores. El projecte pretén millorar la presa de decisions en la gestió dels episodis de contaminació a les platges i les aigües de bany en general en episodis de pluja o possibles episodis de contaminació.
|
|
|
|
|
|
Universitats i centres
|
|
La UPC participa en un estudi que detecta per primer cop la bola de foc d’una explosió estel·lar
|
El telescopi alemany de raigs X eROSITA, desenvolupat a l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE), té l’objectiu de fer un mapa global del cel en raigs X i, per fer-ho, escaneja tota l’esfera celeste cada sis mesos. Durant el segon mapatge que va fer, el 7 de juliol del 2020, va detectar una nova font de raigs X extremadament brillant que va durar menys de vuit hores. Una setmana més tard, el 15 de juliol, es va descobrir des de la Terra i en llum visible l’explosió de la Nova Reticuli 2020 (YZ Reticuli). Això va permetre identificar per primer cop que l’intens flaix de raigs X detectat per l’eROSITA corresponia a la bola de foc inicial de l’explosió de la nova.
|
|
|
|
|
|
La ciència ciutadana revela el primer retrat exhaustiu del microbioma oral
|
L’equip científic de Saca la Lengua ha publicat el primer estudi mundial que retrata com canvia la diversitat del microbioma oral amb l’edat. Els resultats, obtinguts per un equip científic del Centre de Regulació Genòmica (CRG), amb el suport de la Fundació La Caixa, proporcionen un diccionari que ajuda a interpretar el llenguatge del microbioma oral. En un futur una anàlisi de saliva seria una prova rutinària i tan informativa com una anàlisi de sang.
|
|
|
|
|
|
L’IDIBGI i la UPF confirmen la relació entre un aminoàcid present en la dieta i la depressió
|
Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificat la prolina, un aminoàcid present en una gran varietat d’aliments que influeix en l’estat anímic d’humans, ratolins i mosques, i associen el consum d’una dieta rica en prolina amb una tendència més gran a tenir depressió. Aquests resultats obren la porta a plantejar noves vies de tractament per a la depressió basades en la dieta.
|
|
|
|
|
|
|
Bits de terminologia
|
El terme "carboni": de la química a l’emergència climàtica
|
L’emergència climàtica ens ha portat a conèixer molts termes nous, si bé una de les paraules que més s’utilitzen en aquest àmbit no és precisament una forma nova: ens referim al mot carboni, que forma part de termes com petjada de carboni, compensació de carboni, neutralitat de carboni, baix -a en carboni, mercat de carboni, fuga de carboni. En aquestes unitats, però, el mot carboni no remet al sentit recte de l’àmbit de la química, sinó que hi ha pres un significat més lax. Quin sentit té, doncs, el mot carboni en aquests termes sintagmàtics propis de la crisi climàtica? En tots els casos es pot considerar un ús adequat?
|
|
|
|
|
|
Recursos educatius
|
|
Veritasium, canal de difusió científica i tecnològica, ara en català
|
Ja es pot accedir en català als vídeos de Veritasium, un canal de YouTube dedicat a la difusió de ciència i tecnologia i que, amb 12 milions de subscriptors en la versió original en anglès, té, a més, canals doblats al castellà, l’italià, el rus, l’alemany, el coreà i l’hindi.
|
|
|
|
|
|
Recomanacions
|
|
Curs divulgatiu d’intel·ligència artificial CiutadanIA
|
L’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació i2CAT, posen en marxa CiutadanIA, un curs interactiu adreçat a tothom, en català i gratuït, que presenta de manera amena els principals conceptes de l’àmbit de la intel·ligència artificial.
|
|
|
|
|
|
Un museu virtual per explicar les pandèmies de la història
|
L’IlerCOVID Museum, un museu virtual per explicar les pandèmies a través de la ciència i l’art, és la proposta educativa impulsada per investigadors i investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) en el marc del projecte de recerca IlerCOVID. Educació i comunicació amb base científica per combatre la COVID-19 i futures pandèmies.
|
|
|
|
|
|
"La segona volta", un pòdcast de divulgació de recerca en ciències socials
|
La segona volta és un pòdcast de Catalunya Ràdio que té com a objectius acostar la recerca en ciències socials al gran públic, fer divulgació d’una manera rigorosa però també amena i entretenir. Els capítols tenen entre 20 i 25 minuts de durada i la periodicitat d’incorporació al web i l’app de l’emissora és quinzenal.
|
|
|
|
|
|
Edició digital del mapa del món de Fra Mauro
|
Recentment s’ha presentat a Venècia l’edició digital del mapa del món de Fra Mauro, creada pel Museo Galileo en col·laboració amb la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia i la Universitat Tecnològica de Nanyang de Singapur. L’edició digital està disponible en tres idiomes —italià, anglès i xinès (tradicional i simplificat)— en un lloc web que permet una exploració multimèdia detallada de l’obra.
|
|
|
|
|
|
Barcelona, destí ciència, un programa per diversificar l’atractiu turístic de la ciutat
|
Barcelona, destí ciència és un programa de Turisme de Barcelona per diversificar l’oferta destinada als visitants incorporant-hi atractius turístics de naturalesa científica i de divulgació a la Ciutat Comtal. Emmarcat en el Pla Barcelona ciència 2020-2023, ofereix 7 rutes i 46 espais de la ciutat per ampliar les propostes que actualment presenta la capital catalana per tal de potenciar, en l’àmbit nacional i internacional, la seva dimensió de divulgació científica. També, incorpora una agenda temàtica amb tots els esdeveniments i una targeta amb descomptes en 27 centres.
|
|
|
|
|
|
|