query_builder 18 novembre 2022 16:02
event_note Nota de premsa
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha visitat aquest matí les instal·lacions del Sincrotró ALBA, que ha definit com “una instal·lació d'altes prestacions ben situat internacionalment que ens posa al món des dels àmbits de la ciència, l’experimentació, la recerca i la innovació”.
Nadal ha assenyalat també que “l’àrea de la B30, el Parc de l'Alba, la proximitat de l'UAB i centres de recerca són l'entorn essencial perquè el sincrotró desenvolupi la seva activitat”. El titular de Recerca i Universitats, a més, ha defensat que “les aportacions de les administracions a les infraestructures de recerca i el conjunt del sistema de coneixement del país són les més ben invertides per assegurar el present i, sobretot, per garantir el futur”.
El conseller ha fet aquestes declaracions després de la reunió que ha mantingut amb la directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari, i el gerent de la instal·lació científica, Edgar Aigner. Posteriorment, Nadal ha recorregut les instal·lacions del sincrotró i ha conegut de primera mà les línies de llum i els experiments que hi tenen lloc, així com la infraestructura de la plataforma de microscopis, en una visita en la que també hi han participat l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant.
Eina clau per a la ciència i la indústria
El Sincrotró ALBA és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) gestionada pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i cofinançada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i Ministeri de Ciència i Innovació. Des de la seva inauguració l’any 2010, el Sincrotró ALBA s'ha consolidat com una eina excepcional per a la ciència a Catalunya, a l’Estat i a escala internacional, amb la realització de més de 2.500 experiments publicats en més de 2.500 articles de revistes especialitzades.
La instal·lació disposa de 10 línies de llum operatives i quatre línies més en construcció, genera anualment unes 6.000 hores de llum i té capacitat per oferir servei a més de 2.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any per estudiar la matèria al detall en multitud d’àrees per donar resposta als desafiaments ecològics, energètics i de salut. Les futures capacitats, a més, permetran entendre encara millor fenòmens complexos com ara els processos d'infecció de virus, la recerca de fàrmacs per a vacunes o tractaments, el desenvolupament de l'agricultura sostenible o el desenvolupament de materials per a l'emmagatzematge, conversió i transport d'energia.
Aquesta ambiciosa renovació tecnològica tindrà un retorn indiscutible per al sistema català de recerca i per a la ciència, l'economia i el benestar del país en termes de recerca d’avantguarda, transferència de coneixement i competitivitat.
