Científics internacionals alerten del greu impacte de la contaminació acústica en els invertebrats marins

Cranc hermità (Dardanus calidus)
+
Descarregar

Exemplar de cranc hermità ('Dardanus calidus')

Cèl·lules sensorials de l’estatocist de cranc hermità ('Dardanus calidus') vistes per microscopia electrònica d’escombratge
+
Descarregar

Cèl·lules sensorials de l’estatocist de cranc hermità ('Dardanus calidus') vistes per microscopia electrònica d’escombratge

Cèl·lules de l’epiteli sensorial intern de l’estatocist del pop comú ('Octopus vulgaris') vistes per microscopia electrònica d’escombratge
+
Descarregar

Cèl·lules de l’epiteli sensorial intern de l’estatocist del pop comú ('Octopus vulgaris') vistes per microscopia electrònica d’escombratge

Cranc hermità ('Dardanus calidus') amb anèmones ('Calliactis parasitica') enganxades a la closca
+
Descarregar

Cranc hermità ('Dardanus calidus') amb anèmones ('Calliactis parasitica') enganxades a la closca

Un estudi científic internacional, liderat pel Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, demostra que el soroll derivat de les activitats humanes al mar perjudica els invertebrats marins i els ecosistemes oceànics. El treball, que es publica a la revista ‘Frontiers in Marine Science’, indica que la contaminació acústica al mar pot causar fins i tot la mort en algunes espècies marines.

15/03/2023

En les últimes dècades s'ha estudiat la sensibilitat al soroll dels mamífers marins −especialment dels cetacis i dels pinnípedes− i dels peixos, perquè se sap que posseeixen òrgans auditius. Estudis recents han revelat que una gran diversitat d'invertebrats també són sensibles als sons, especialment a través d'òrgans sensorials, la funció dels quals és permetre mantenir l'equilibri a la columna d'aigua i percebre la gravetat. Els invertebrats marins no només representen la proporció més gran de la biomassa marina i són indicadors de la salut dels oceans, sinó que moltes d’aquestes espècies també tenen valors socioeconòmics importants.  

L’equip de científics, format per investigadors del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i d’altres universitats i centres de recerca d’Austràlia, Espanya, Estats Units, França, Japó, Itàlia, Nova Zelanda i el Regne Unit, ha revisat centenars d'estudis sobre l'impacte del soroll en els invertebrats marins −com ara crancs, mol·luscs, calamars, gambes i cucs− i ha conclòs que el soroll antropogènic (derivat de l’activitat humana) està perjudicant aquestes espècies de moltes maneres, des del nivell cel·lular fins a ecosistemes sencers.

"Moltes persones se sorprenen de descobrir que els invertebrats fins i tot poden percebre sons, però, de fet, el so és fonamental per a la seva supervivència", explica Marta Solé, investigadora del LAB, vinculat a l’Escola Politècnica de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC.  

Solé especifica que, així com "la llum no viatja fàcilment sota l'aigua, el so sí que ho fa, i els invertebrats utilitzen el so per a les seves activitats vitals (comunicació interespecífica, detecció dels depredadors, reproducció, etc.). Les activitats humanes, especialment el transport marítim, estan canviant el paisatge sonor oceànic molt ràpidament, i aquest estudi reuneix les últimes evidències sobre aquests impactes".

Els vaixells són les principals fonts de soroll marí, però una àmplia gamma d'altres activitats, com ara la perforació, el dragatge i el sonar, també causen soroll i això afecta l'equilibri natural dels oceans.

Múltiples impactes
El treball, titulat ‘Marine invertebrates and noise’ i publicat a la revista científica Frontiers in Marine Science, alerta de quins són els múltiples impactes d’aquesta contaminació acústica sobre els invertebrats. Alguns d’aquests són el retard en l'eclosió i el desenvolupament dels ous, l’augment significatiu de les anomalies i la taxa de mortalitat entre larves de crustacis, bivalves (per exemple, musclos i ostres), gasteròpodes (com els cargols) i cefalòpodes (com les sípies i calamars).

Així mateix, els sons de baixa freqüència com els causats, per exemple, per les explosions submarines, poden causar lesions i fins i tot la mort dels crancs blaus. A més, l'exposició a llarg termini d’aquestes espècies al soroll també afecta el seu comportament: els sons dels vaixells limiten la capacitat dels crancs de costa de canviar de color per camuflar-se, segons l’equip de científics.

També s’ha descobert que, a causa de l'exposició al so, la sípia comuna mediterrània canvia el contingut de proteïnes, afectant sobretot les proteïnes estructurals i les relacionades amb l'estrès. En la mateixa revisió es recullen treballs que demostren canvis fisiològics en algunes espècies, com la reducció significativa de la taxa de creixement i de reproducció, un augment de la taxa d'agressivitat i mortalitat, i una reducció de la ingesta d'aliments.

Altres estudis recents han revelat que una àmplia gamma d'invertebrats són sensibles als sons especialment a través dels estatocists (receptors interns equivalents a les oïdes), òrgans sensorials la funció dels quals és permetre mantenir l'equilibri a la columna d'aigua i percebre la gravetat.

Com produeixen i detecten el so els invertebrats?
El so viatja unes cinc vegades més ràpid a l'aigua (uns 1.500 m/s) que a l'aire (uns 340 m/s) perquè la densitat de l'aigua és més gran, i també s'atenua menys a la mateixa distància. Els invertebrats poden detectar el so submarí a través de tres tipus de sistemes sensorials: receptors ciliats que tenen a la superfície corporal, estatocists i òrgans cordotonals, associats a les articulacions de les potes i antenes dels crustacis que detecten les vibracions.

Aquestes espècies també poden produir sons: des de la ‘tos’ en el cas de les vieires, fins a l’estridulació, el so que produeixen les llagostes, escamarlans, gambes i crancs quan freguen dues parts del cos (com si fossin les cordes d’un violí fregades amb l’arquet) i que fan servir possiblement per allunyar els depredadors. L'estudi 'Marine invertebrates and sound’ recull totes aquestes formes de producció i percepció del so pròpies dels invertebrats, així com les diferents tècniques usades per a la seva anàlisi.

Efectes del soroll en els ecosistemes
En canviar el comportament i la salut dels depredadors i les preses a les xarxes tròfiques complexes, el soroll pot afectar ecosistemes sencers. Els invertebrats tenen funcions importants dels ecosistemes marins, com ara la filtració d'aigua, la creació d'hàbitats, el processament de matèria orgànica, la transferència de carboni a través de les xarxes tròfiques i el reciclatge de nutrients. És per això que els investigadors veuen urgent continuar investigant en aquesta línia per aconseguir mitigar aquests impactes. "El nostre estudi subratlla que aquests animals existeixen en un paisatge sonor submarí ric", explica Sophie Nedelec, doctora de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit: “Necessitem conèixer més sobre els impactes de la contaminació acústica en aquests animals i ecosistemes. Tenint en compte que el soroll pot afectar els invertebrats des del nivell cel·lular fins als ecosistemes, hem de reunir l'experiència interdisciplinària per adoptar una visió holística del problema. Ateses les moltes pressions causades per l’activitat humana, inclòs el canvi climàtic i la pesca, hem de fer tot el possible per limitar el soroll submarí".

L’estudi, que resumeix els coneixements científics actuals sobre la bioacústica dels invertebrats (producció de so, recepció, sensibilitat), així com sobre l’impacte acústic dels sorolls antropogènics en els invertebrats marins, també identifica llacunes científiques sobre la tolerància al soroll dels ecosistemes marins, per la qual cosa conclou que cal investigar més en aquest àmbit.

 

Més informació