Salvador Macip torna... Els altres científics poden fer-ho?

"Torna el talent" analitza l'estat de la recerca a Catalunya i el seu potencial a través del testimoni d'investigadors i investigadores que es troben en situacions molt diferents. Com Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester, que després de 22 anys a l'estranger ara torna a Catalunya per fer recerca i dirigir els estudis de Ciències de la Salut a la Universitat Oberta, o Beatriz Prieto, que després d'investigar a Nova Zelanda, Grècia, el Japó i Austràlia va aconseguir un contracte indefinit ICREA a la Universitat Rovira i Virgili. Després de 10 anys als EUA i 15 al Regne Unit, Salvador Macip ha tornat a Catalunya per continuar aquí els seus projectes científics ("Torna el talent") View this post on Instagram A post shared by 30 minuts (@30minutstv3) Però també hi ha els casos d'Òscar Guadayol, que amb un llarg currículum de recerca als Estats Units i al Regne Unit es troba, als 46 anys, amb un contracte de dos anys i a l'espera de quina altra feina podrà fer després, o de Jordi Prat, que, amb un bon currículum forjat a Àustria i al Regne Unit, als 30 anys va decidir deixar la recerca com a preu per poder tornar a Catalunya. Ara treballa en una empresa d'anàlisi de dades. "És francament complicat aspirar a tenir una posició més o menys estable fent recerca avui en dia a Catalunya. S'ha de ser excepcionalment bo, s'ha de tenir un currículum molt extens i molt llarg, forjat al llarg de molts anys, per tenir opcions d'optar a una estabilitat professional en ciència. I això és el que em va fer veure que, bé, si jo no estava disposat a esperar tots aquests anys, doncs probablement havia de renunciar a aquesta opció." La revista Forbes va incloure Jordi Prat en la llista dels investigadors amb més futur. Al cap dels anys ha hagut de renunciar-hi a canvi d'estabilitat laboral ("Torna el talent") Alejandra Bruna, investigadora a l'Institut de Recerca del Càncer, a Londres, fa uns anys que va intentar tornar però no va trobar les condicions que tenia a l'estranger i ara ja no s'ho planteja. En canvi, Irene Arias, catedràtica a l'Escola d'Enginyers de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya, va investigar als Estats Units però fa vora vint anys va decidir desenvolupar el seu projecte vital a Catalunya: "Va ser una decisió difícil, perquè professionalment el que s'obria allà era molt més interessant que el que podia fer aquí. Però va sorgir l'oportunitat i vaig tornar perquè a la UPC --però jo crec que en general a totes les universitats catalanes-- estàvem en un moment d'optimisme, perquè els pressupostos de recerca anaven creixent any rere any, s'estava incorporant gent de fora i gent formada aquí." Justament fa vint anys, Andreu Mas-Colell, llavors conseller, va crear ICREA, la institució que permet fórmules de contractació per generar i retenir talent a Catalunya. "Cal que el país faci una aposta estratègica per aquest sector i que cregui que la construcció d'un sistema de coneixement acabarà amb una economia del coneixement i amb Barcelona, i per extensió amb Catalunya, com un centre de gravetat de coneixement, ciència i tecnologia, que ineluctablement generarà activitat econòmica." Amb el 0,1% de la població mundial, a Catalunya es genera l'1,3% de tota la recerca científica. Letícia Tarruell és investigadora ICREA a l'Institut de Ciències Fotòniques, un dels centres capdavanters al món en ciència i tecnologia de la llum(CCMA) A la recerca a Catalunya, tal com diu Macip, "no li falten idees; no li falten centres de recerca, que en tenim de molt bons; no li falta iniciativa. El que li falta són diners". També, com afirma Prieto, que es creïn incentius perquè hi hagi més col·laboració amb les empreses. Alejandra Bruna creu que hi ha reptes urgents: "El que falta és aquest intermedi: hi ha oportunitats per a joves que estan fent el doctorat, per a gent que ja està formada, però si estàs en un moment d'expansió no hi ha tantes possibilitats." En l'índex que elabora la revista científica Nature, Barcelona i la seva àrea metropolitana estan en la posició 45 del món en producció científica i en la quarta de la Unió Europea, després de París, Munic i Berlín. Un reportatge de Xavier Duran i Joan Carles Calvera Producció: Carles Fernández Imatge: Marc Durà Muntatge: Marc Escolies