Les apps de salut recomanades per metges tenen nivells d'adopció més alts

L'aplicació de rastreig de contactes Radar Covid, llançada pel Govern espanyol per frenar l'avançament de la pandèmia, amb prou feines ha superat els quatre milions de baixades. El baix nivell d'adopció d'aquesta eina, que té com a objectiu rastrejar i tallar en temps real les cadenes de contagi comunitari, no és excepcional. Tot i l'auge dels últims anys de les aplicacions de salut mòbil (m-health), que volen donar poder als ciutadans perquè facin un seguiment i un control de la seva salut personal amb l'ajuda de dispositius mòbils, hi ha una bretxa entre els seus beneficis potencials i el seu impacte real.

En aquest sentit, investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), liderats per Francisco Lupiáñez, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i cofundador d'Open Evidence —spin-off de la Universitat—, han fet un estudi per avaluar, precisament, l'impacte real de la salut mòbil i per obtenir dades que permetin estendre l'ús d'aquestes tecnologies de la informació i la comunicació en els sistemes de salut.

S'han centrat en tres països europeus amb sistemes sanitaris diferents: Espanya, Holanda i Alemanya, en què han fet més de 2.000 enquestes en línia amb l'objectiu d'analitzar quins factors influeixen més en l'adopció de tecnologies relacionades amb la salut. Així, en concret, han estudiat tres variables: la protecció de dades, els prescriptors i els desenvolupadors. Han vist que, tot i les diferències culturals entre els usuaris dels tres països, el factor que té més pes en la decisió de baixar-se una aplicació i utilitzar-la és qui la recomana.

«Les aplicacions mòbils de salut acabaran funcionant tan bé com funcionen altres tipus de medicaments, però perquè la gent les faci servir i tinguin un impacte positiu sobre el sistema de salut, cal que els prescriptors siguin professionals sanitaris», assegura Lupiáñez, que opina que aquest és un dels motius que expliquen un nivel d'adopció baix de l'aplicació Radar Covid. «Fins ara, no l'ha recomanada cap metge, només polítics, cosa que no genera confiança en l'usuari», explica.

Tampoc no hi ha hagut transparència —destaca Lupiáñez— sobre el procés de desenvolupament de Radar Covid. Aquest és un altre dels punts clau que influeixen en la decisió d'emprar una aplicació o no. Els investigadors han vist que les aplicacions desenvolupades per una associació mèdica generen més confiança en l'usuari i tenen més probabilitats de ser emprades i fins i tot que la gent vulgui pagar per fer-les servir. Per tant, la confiança té un paper clau.

Així mateix, l'estudi demostra que els usuaris prefereixen les aplicacions que mostren més explícitament que compleixen la legislació de protecció de dades, encara que els usuaris no estiguin disposats a pagar per a això. Sorprenentment, els investigadors han constatat que, si bé les persones solem expressar que ens preocupa compartir la nostra informació personal, «la gent no descarta instal·lar-se una aplicació encara que el seu model de negoci es basi a compartir les seves dades, a més d'inserir-hi publicitat», destaca Lupiáñez. L'expert conclou que «l'estudi suggereix que les persones no són tan selectives com pensen que són i que sovint actuen de manera despreocupada amb la protecció de dades. Per això, la presència dels professionals sanitaris sempre ajuda».

Pel que fa a la mena d'usuaris que adopten aquestes tecnologies, l'estudi assenyala que sobretot són homes joves amb un grau de formació alt i amb inquietud per temes de salut, que tendeixen a tenir cura d'ells mateixos i a preocupar-se més pel seu estat de benestar. 

L'estudi, que ha estat finançat pel programa RecerCaixa, s'ha publicat a la revista JMIR mHealth and uHealth. 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Article de referència

Lupiáñez-Villanueva, F., Folkvord F. ; Vanden Abeele M. (2020). «Influence of the Business Revenue, Recommendation, and Provider Models on Mobile Health App Adoption: Three-Country Experimental Vignette Study». JMIR Mhealth Uhealth. DOI: 10.2196/17272