• Anna Ramon: ”El periodista ha trobat en la ciència un aliat, es necessiten mútuament”

    Anna Ramon: ”El periodista ha trobat en la ciència un aliat, es necessiten mútuament”

    Anna Ramon Revilla (Barcelona, 1982) és la responsable de comunicació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Llicenciada en Biologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i màster en Comunicació Científica i Ambiental (Universitat Pompeu Fabra, ha treballat vinculada sempre a l’àmbit de la divulgació de la ciència i de la comunicació corporativa de centres de recerca. Com a redactora…

  • Júlia Vergara-Alert: “L’experimentació animal és necessària, ens dona una informació extra”

    Júlia Vergara-Alert: “L’experimentació animal és necessària, ens dona una informació extra”

  • Irene Marco-Rius: “Sempre se m’havia tractat com una més fins que vaig ser mare”

    Irene Marco-Rius: “Sempre se m’havia tractat com una més fins que vaig ser mare”

  • Quique Bassat: “La malària és una pandèmia invisible”

    Quique Bassat: “La malària és una pandèmia invisible”


ReCerquem


  • La nostra herència neandertal

    La nostra herència neandertal


    La història de l’ésser humà és un mosaic de diversitat i interconnexió entre diferents espècies d’homínids que van poblar la Terra al llarg de milions d’anys. Entre aquestes espècies, hi destaquen particularment l’Homo sapiens, els Homo denisova i els Homo neanderthalensis. Cadascuna d’aquestes espècies ha deixat una empremta distintiva en la història evolutiva de la humanitat, contribuint a…

  • Els boscos s’estan morint de set i de gana

    Els boscos s’estan morint de set i de gana


    Es calcula que el conjunt de boscos del món emmagatzemen una quantitat significativa del carboni del planeta i absorbeixen bona part de les emissions de diòxid de carboni resultat de l’activitat humana. Els boscos són un element clau per al benestar del nostre planeta.  Tanmateix, el canvi climàtic està posant-los en perill. Les cada vegada més…

  • Podrem arribar a viure 150 anys?

    Podrem arribar a viure 150 anys?


    L’envelliment és un procés natural i inevitable que experimenta el cos humà al llarg de la vida. A mesura que envellim, el nostre cos passa per diversos canvis a nivell cel·lular, molecular i sistèmic. No es tracta només de l’aparició d’arrugues superficials, sinó de transformacions profundes que afecten la nostra salut i funcionalitat. En la…

  • La malària, una malaltia sovint oblidada

    La malària, una malaltia sovint oblidada


    Prop de la meitat de la població mundial viu amb el risc de contraure la malària. D’acord amb l’informe de malària del 2017, el 80 % de les morts per aquesta malaltia a escala mundial es van concentrar en 15 països durant l’any 2016, amb una atenció especial a l’Àfrica subsahariana, on van tenir lloc…

  • Darrere els esternuts

    Darrere els esternuts


    Quants “refredats” heu tingut aquest any? Es calcula que, de mitjana, els petits pateixen entre 4 i 8 refredats cada any, mentre que els adults pateixen entre 2 i 3 episodis anuals. Durant segles, es va creure que era l’exposició al fred era el que els provocava i d’aquí el seu nom. No va ser…


Preguntes dels leCtors


  • Existeix la leishmaniosi humana?

    Existeix la leishmaniosi humana?


    La leishmaniosi és una malaltia causada pels protozous del gènere Leishmania. Es transmet per la picada de mosquits infectats, que s’infecten quan piquen sobretot els gossos, ja que en són un dels seus principals reservoris. Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades…

  • Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?

    Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?


    Les fulles cauen a la tardor a causa a les condicions canviants de la temperatura i la llum, i com a part d’un procés que permet a les plantes preparar-se per a les condicions hivernals. El descens de la temperatura afecta la producció de clorofil·la a les fulles. La clorofil·la és el pigment verd que…

  • Per què la cervesa ens fa pixar?

    Per què la cervesa ens fa pixar?


    Quan gaudeixes d’una bona cervesa, pot ser que t’hagis plantejat si demanar-ne una altra és una bona idea tenint en compte la inevitable necessitat de fer pipí que sovint l’acompanya. Aquest fenomen té una explicació relacionada amb l’alcohol i la nostra fisiologia. Quan consumim alcohol, aquest inhibeix la producció d’una hormona anomenada antidiürètica (ADH). L’ADH…

  • Per què hi ha més homes que dones amb calvície?

    Per què hi ha més homes que dones amb calvície?


    La calvície masculina, coneguda com a calvície androgènica, és principalment causada per factors genètics. Aquesta condició està relacionada amb un gen específic que es troba al cromosoma X. A causa de la naturalesa de la genètica masculina, ja que els homes tenen només un cromosoma X, hi ha una major probabilitat que aquest gen estigui…


DesCobertes amb història


  • Asclepi, el déu grec de la medicina 

    Asclepi, el déu grec de la medicina 


    “Erasippe de Kaphy va dormir al temple i va somiar que el déu li feia un massatge a l’estómac, la besava i li oferia una copa que contenia un fàrmac. El déu li va ordenar que se la begués i ella després va vomitar. Quan l’endemà es va despertar, va veure que havia vomitat i…

  • Les tauletes són més antigues del que ens pensem

    Les tauletes són més antigues del que ens pensem


    Fa més de cinc mil anys, en el territori conegut com a Mesopotàmia, entre els rius Èufrates i Tigris, a l’actual Iraq, va aparèixer la que és considerada una de les escriptures més antigues del món: la cuneïforme. L’escriptura cuneïforme es diu així perquè utilitzava un tascó sobre les anomenades “tauletes”, que tenien una forma similar a les actuals electròniques, però que eren d’argila. S’hi escrivia mentre la tauleta encara estava humida i, si es…

  • Els orígens de la ciència

    Els orígens de la ciència


    Quin és l’origen de la ciència? Una pregunta de difícil resposta. Depèn de com definim “ciència”, de què entenem històricament com a ciència. Si considerem ciència només allò que segueix l’experimentació i el mètode científic, en tenim un origen aparentment clar en el segle XVII, en l’anomenada Revolució Científica dels segles XVI-XVII. Aquesta resposta, però,…

  • L’arròs de secà

    L’arròs de secà


    Excavar en l’origen de les paraules és sovint també excavar en la seva història. Paludisme prové del grec palus, “llacuna”, mentre que malària ho fa de l’italià malària, “aire dolent”. Fa tres-cents anys, el segle XVIII, seguint la “teoria miasmàtica”, els estudiosos creien que la malària es propagava pels miasmes, una mena d’«aires pestilents» que,…

  • L’ADN: El llibre de la vida

    L’ADN: El llibre de la vida


    L’àcid desoxiribonucleic, també conegut com a ADN, és una molècula essencial que conté les instruccions genètiques per al desenvolupament i el funcionament dels éssers vius. Podem dir que és el llibre de la vida, ja que guarda totes les instruccions per a la formació i el funcionament dels organismes. Quina mida té l’ADN? Una característica…


Descobertes amb història


  • Asclepi, el déu grec de la medicina 

    Asclepi, el déu grec de la medicina 


    “Erasippe de Kaphy va dormir al temple i va somiar que el déu li feia un massatge a l’estómac, la besava i li oferia una copa que contenia un fàrmac. El déu li va ordenar que se la begués i ella després va vomitar. Quan l’endemà es va despertar, va veure que havia vomitat i…

  • Les tauletes són més antigues del que ens pensem

    Les tauletes són més antigues del que ens pensem


    Fa més de cinc mil anys, en el territori conegut com a Mesopotàmia, entre els rius Èufrates i Tigris, a l’actual Iraq, va aparèixer la que és considerada una de les escriptures més antigues del món: la cuneïforme. L’escriptura cuneïforme es diu així perquè utilitzava un tascó sobre les anomenades “tauletes”, que tenien una forma similar a les actuals electròniques, però que eren d’argila. S’hi escrivia mentre la tauleta encara estava humida i, si es…

  • Els orígens de la ciència

    Els orígens de la ciència


    Quin és l’origen de la ciència? Una pregunta de difícil resposta. Depèn de com definim “ciència”, de què entenem històricament com a ciència. Si considerem ciència només allò que segueix l’experimentació i el mètode científic, en tenim un origen aparentment clar en el segle XVII, en l’anomenada Revolució Científica dels segles XVI-XVII. Aquesta resposta, però,…

  • L’arròs de secà

    L’arròs de secà


    Excavar en l’origen de les paraules és sovint també excavar en la seva història. Paludisme prové del grec palus, “llacuna”, mentre que malària ho fa de l’italià malària, “aire dolent”. Fa tres-cents anys, el segle XVIII, seguint la “teoria miasmàtica”, els estudiosos creien que la malària es propagava pels miasmes, una mena d’«aires pestilents» que,…

  • L’ADN: El llibre de la vida

    L’ADN: El llibre de la vida


    L’àcid desoxiribonucleic, també conegut com a ADN, és una molècula essencial que conté les instruccions genètiques per al desenvolupament i el funcionament dels éssers vius. Podem dir que és el llibre de la vida, ja que guarda totes les instruccions per a la formació i el funcionament dels organismes. Quina mida té l’ADN? Una característica…

Co-opinen


  • Gestió i tractament de la fibromiàlgia: algunes recomanacions

    Actualment, no es coneix un tractament que sigui curatiu d’aquesta malaltia tan complexa, la fibromiàlgia (FM), i l’objectiu principal és la millora de la funcionalitat i qualitat de vida, dissenyant programes específics en funció de la intensitat dels símptomes i les comorbiditats de cada persona. Una malaltia tan complexa i amb tanta simptomatologia diferent com…


  • A l’hora de menjar 

    Els humans tenim tendència a experimentar amb nosaltres mateixos i seguir pautes dietètiques que, sense cap evidència científica, prometen grans millores a l’organisme. Acostumen a ser modes basades en teories i en observacions a curt termini. Hi ha un aparent benefici al cap de pocs dies, fins i tot setmanes, però s’ignora tot sobre els…


  • De Bennu a Londres: pel camí químic de l’origen de la vida

    Bennu és un petit asteroide que en el moment d’escriure això es troba a uns 95 milions de quilòmetres de la Terra. Per la seva banda, el Departament de Química de l’University College de Londres es troba a uns deu minuts a peu del British Museum. Això significa que uns 95 milions de quilòmetres separen…


  • Temps de mones: un viatge pels ous més singulars

    A reveure, hivern. Benvinguda, primavera! És temps de mones, els ous de Pasqua i la xocolata, que aquesta setmana prenen tot el protagonisme. Uns elements que simbolitzen la renovació i l’arrencada del cicle de la vida. Dins del món animal, la diversitat de formes, mides i colors dels ous que els animals produeixen és fascinant.…


  • Què és la fibromiàlgia?

    La fibromiàlgia (FM) és una entitat complexa caracteritzada per dolor musculoesquelètic crònic generalitzat i, entre molts altres símptomes, per fatiga, rigidesa, problemes de son, ansietat, depressió i dificultats cognitives (problemes de memòria, concentració, etc.) que empitjoren l’evolució de la malaltia. Pot arribar a ser molt invalidant i afectar l’esfera biològica, psicològica, social i laboral, ocasionant…


  • Elles són Ciència: visibilitzant el treball de dones científiques en català

    Em dic Leire Abalde Atristain i, tot i que vaig néixer a Donostia-San Sebastià, em considero una catalana d’adopció: vaig residir 5 anys a l’àrea metropolitana de Barcelona mentre cursava la carrera de Biotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el màster en investigació biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra. Desafortunadament, vaig decidir deixar la meva…


  • Referents Km 0

    Anys 60. Virgínia (EUA). Ens trobem a l’inici de l’època daurada de la carrera espacial. Un moment en què homes com John Glenn o Neil Armstrong omplen els titulars dels diaris de l’època i que, actualment, encara recordem.  És obvi pensar que, darrere de les seves exitoses missions, s’amagava un gran equip.  El que és…


  • Desafiar el biaix, l’assignatura suspesa

    La història de la ciència ha estat narrada amb accent masculí, hi podem comptar amb els dits d’una mà totes aquelles dones que van ser reconegudes en el seu moment. Per sort, a hores d’ara, ja sabem que hi va haver moltes dones científiques que van jugar un paper clau. Aquest fenomen de no reconeixement…


  • Viure més, un efecte secundari de viure millor

    Des de mitjans de gener del 2023, Maria Branyas Morera és la persona de més edat del món, amb 116 anys —vora 117, perquè va néixer un 3 de març. Aquesta catalana nascuda a San Francisco viu en una residència d’Olot des dels 92 anys. En fa dos, va superar una covid-19 asimptomàtica i a…


  • L’alcohol danya el cervell

    La bondat de les begudes alcohòliques, especialment la cervesa i el vi, sempre han estat font de controvèrsia científica, tot i que cada vegada hi ha més consens a considerar-les negatives per a la salut, fins i tot en petita quantitat. Un article recent citava evidències epidemiològiques i clíniques que suggereixen un paper protector sobre…

GenCarts

  • L’ull clínic de Velázquez

    L’ull clínic de Velázquez

    La pintura pot reflectir la realitat, reinterpretar-la, o ser un llenç on plasmar la imaginació o els sentiments. Velázquez, un dels millors pintors espanyols, és un pintor realista, però plasma, també, als quadres la seva percepció sobre els subjectes que retrata. Molt abans que els metges classifiquessin i descriguessin el nanisme, ell va retratar diversos…

  • Des d’on es va pintar la sèrie de quadres “Parlament de Londres” de Monet?

    Des d’on es va pintar la sèrie de quadres “Parlament de Londres” de Monet?

    Claude Monet, pintor impressionista, va capturar la bellesa del Parlament de Londres en una sèrie de pintures fetes des del 1900 al 1904. Però, més enllà de ser simplement una obra d’art, aquesta sèrie de Monet ofereix una finestra cap a l’astronomia forense, una disciplina que ens permet viatjar en el temps a través de…

  • Càncer

    Càncer

    Hi ha relats personals que es despleguen darrere d’algunes pintures, i algunes d’aquestes estan vinculades a malalties. Aquest és el cas del retrat titulat “Càncer”, creat per l’artista Agustín de la Cruz. En aquesta obra, l’autor ha representat una dona sense cabells envoltada d’un conjunt de cercles que, segons la perspectiva, poden revelar formes i rostres…

  • La genètica dels gira-sols de Van Gogh

    La genètica dels gira-sols de Van Gogh

    El fet de ser científica vocacional fa que miri la vida amb ulls de genetista. La deformació professional fa que pugui gaudir d’una peça d’art, tant pel gaudi estètic com intel·lectual. M’agraden molts els pintors impressionistes. M’agrada particularment Van Gogh, un geni incomprès, que fins molt després de la seva mort no va ser reconegut…


És notíCia


  • Títol d’exemple de És notíCia

    Títol d’exemple de És notíCia


    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…

  • Un projecte europeu estudiarà la vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 en nens, adolescents i pacients immunocompromesos


    “RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Posat en marxa l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en…


PòdCasts


  • Titol de prova per a un podcast

    Titol de prova per a un podcast


    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…

  • Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)

    Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)


    Primatòloga i antropòloga anglesa, considerada una experta de renom mundial en ximpanzés, després de 60 anys d’estudiar-ne principalment les interaccions socials i familiars. Escolta el pòdcast aquí